Cristina Fernández de Kirchner
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cristina Elisabet Fernández de Kirchner[10] (19 de febreru de 1953, Tolosa) ye una política, abogada[11] y empresaria arxentina. Foi presidente de la Nación Arxentina dende'l 10 d'avientu de 2007 hasta'l 9 d'avientu de 2015.
Cristina Fernández de Kirchner | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10 avientu 2019 - 10 avientu 2023 ← Gabriela Michetti - Victoria Villarruel → Eleiciones: eleiciones presidenciales d'Arxentina de 2019, 2019 Argentine general election (en)
10 avientu 2017 - 10 avientu 2019 Distritu: Provincia de Buenos Aires Eleiciones: eleiciones llexislatives d'Arxentina de 2017
10 avientu 2007 - 9 avientu 2015 ← Néstor Kirchner - Mauricio Macri →
14 avientu 2005 - 10 avientu 2007 Distritu: Provincia de Buenos Aires
25 mayu 2003 - 10 avientu 2007 - ensin valor →
10 avientu 2001 - 9 avientu 2005 Distritu: Provincia de Santa Cruz (es)
10 avientu 1997 - 10 avientu 2001 Distritu: Provincia de Santa Cruz (es)
29 payares 1995 - 9 avientu 1997 Distritu: Provincia de Santa Cruz (es) | |||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||
Nacimientu | Tolosa[1], 19 de febreru de 1953[2] (71 años) | ||||||||||||||||
Nacionalidá | Arxentina | ||||||||||||||||
Residencia |
Río Gallegos Quinta presidencial de Olivos (es) La Plata Recoleta (es) | ||||||||||||||||
Llingua materna | castellanu | ||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||
Casada con | Néstor Kirchner (1975 – 2010)[3] | ||||||||||||||||
Fíos/es |
| ||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||
Estudios | Universidá Nacional de La Plata Título de abogado (es) | ||||||||||||||||
Llingües falaes | castellanu | ||||||||||||||||
Oficiu | política, abogada | ||||||||||||||||
Participante
| |||||||||||||||||
Llugares de trabayu | Provincia de Santa Cruz (es) y Buenos Aires | ||||||||||||||||
Emplegadores | Presidencia de la Nación (es) | ||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||
Movimientu | kirchnerismo (es) | ||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||
Relixón | catolicismu[8] | ||||||||||||||||
Partíu políticu |
Partido Justicialista (es) [9] Frente para la Victoria (es) | ||||||||||||||||
IMDb | nm3231417 | ||||||||||||||||
cfkargentina.com | |||||||||||||||||
Realizó los sos estudios d'abogacía na Universidá Nacional de La Plata,[11] onde conoció a Néstor Kirchner en 1974, quien foi'l so compañeru de militancia y dende 1975 el so maríu. Al añu siguiente camudar a Ríu Gallegos onde fundaron l'Estudiu Xurídicu Kirchner. El matrimoniu tuvo dos fíos: Máximu (1977), y Florencia (1990).
Mientres exercíen el so oficiu, fundaron en 1981 l'Atenéu Juan Domingo Perón, una de les varies corrientes peronistes de la provincia. El so primer cargu electivu llograr en 1989 como diputada provincial de Santa Cruz. En 1995, Cristina Fernández foi escoyida senadora nacional pola mesma provincia, mientres Néstor Kirchner yera gobernador. Nesti periodu, magar pertenecía a la bancada oficialista, oponer a dellos proyeutos del Gobiernu de Carlos Menem, ente ellos el proyeutu presentáu mientres el pleitu del campu de xelu Patagónico Sur, la privatización d'Aerolíneas Argentinas, el Pactu Federal pal emplegu, la producción y la crecedera,[12] la Reforma Llaboral y la Llei d'Hidrocarburos. Amás, pidió l'arrenunciu del entós ministru de Defensa Oscar Camilión, arreyáu nel escándalu pola venta d'armes a Ecuador y Croacia.[13]
Permaneció nel cargu hasta'l 3 d'avientu de 1997 en que, yá electa diputada nacional pola provincia Santa Cruz, arrenunció poles sos diferencies col bloque del PX, y el día 10 asumió nel so nuevu cargu. Al añu siguiente, les sos diferencies col Gobiernu nacional valiéron-y que fuera desafectada de les comisiones qu'integraba. Volvió al Senáu en 2001 y asumió la presidencia de la Comisión d'Asuntos Constitucionales. Delles temes sobre los que s'ocupó fueron el cambéu de les lleis que trataben la conformanza del Conseyu de la Maxistratura y la Corte Suprema. Tamién s'ocupó de la investigación sobre la quema d'urnes en 2003 na provincia de Catamarca.
Caltener nel cargu hasta 2005 onde foi escoyida tamién senadora nacional pero pola provincia de Buenos Aires, cargu que desempeñó hasta asumir la primer maxistratura dende 2007. Cristina Kirchner foi la primer muyer arxentina escoyida pal cargu de presidente y la segunda n'exercelo.[14]
Ente les principales midíes del Gobiernu de Cristina Fernández destáquense l'Asignación Universal por Fíu, la reestatización de los fondos jubilatorios, el programa Coneutar Igualdá, l'aumentu nel presupuestu pa ciencia ya investigación, la Llei de Servicios de Comunicación Audiovisual, la Llei de matrimoniu igualitariu, la reestatización de la empresa Xacimientos Petrolíferos Fiscales (YPF), la reforma del Bancu Central y la sanción del Códigu Civil y Comercial, ente otres.
Mientres el so primer Gobiernu encaró un paru agropecuario patronal acompañáu por un bloquéu de rutes que s'estendió a lo llargo de 129 díes y sostuvo un enllargáu conflictu col Grupu Clarín.
Nes eleiciones presidenciales de 2011 llogró'l 54,11 % de los votos, aportando asina a un segundu mandatu. En dicha eleición, Cristina Fernández llogró'l mayor porcentaxe alcanzáu nuna eleición presidencial dende 1983, siendo tamién en términos porcentuales la cuarta resultancia más ampliu de la historia eleutoral arxentina dempués del de Hipólito Yrigoyen en 1928, y los de Juan Domingo Perón en 1951 y 1973. Amás llogró una diferencia del 37,3 % al respeutive de la segunda llista, la mayor de la historia arxentina.[15][16][17][18]
Pa fines del so mandatu en 2015, convirtiérase nuna de les muyeres más poderoses del mundu, según la llista de «les 100 muyeres más poderoses del mundu ellaborada pola revista Forbes.[19]
En 2017 presentó la so nueva coalición eleutoral, Unidá Ciudadana, col que busca anovar al kirchnerismu.