Enrique VIII d'Inglaterra
monarca británicu (1491–1547) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Enrique VIII (28 de xunu de 1491, Palacio de Placentia (es) – 28 de xineru de 1547, Palaciu de Whitehall) foi rei d'Inglaterra y señor d'Irlanda dende'l 22 d'abril de 1509 hasta la so muerte. Foi'l segundu monarca de la casa Tudor, herederu del so padre, Enrique VII. Se casó seis veces y exerció el poder más absolutu ente tolos monarques ingleses. Ente los fechos más notables del so reináu inclúyense la rotura cola Ilesia católica romana y l'establecimientu del monarca como xefe supremu de la Ilesia d'Inglaterra (Ilesia anglicana), la disolución de los monesterios y la xunión d'Inglaterra con Gales.
Enrique VIII d'Inglaterra | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
18 xunu 1542 - 28 xineru 1547 (Gregorianu) ← Enrique VII de Inglaterra (es) - Eduardu VI d'Inglaterra →
21 abril 1509 - 28 xineru 1547 ← Enrique VII de Inglaterra (es) - Eduardu VI d'Inglaterra →
1509 - 1542
febreru 1503 - 21 abril 1509
febreru 1503 - 21 abril 1509
ochobre 1502 - 21 abril 1509
31 ochobre 1494 - 18 febreru 1504
1494 -
1494 -
1494 -
1493 - | |||||||||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||||||||
Nacimientu | Palacio de Placentia (es) [1], 28 de xunu de 1491[2] | ||||||||||||||||||||||
Nacionalidá | Reinu d'Inglaterra | ||||||||||||||||||||||
Muerte | Palaciu de Whitehall, 28 de xineru de 1547[2] (55 años) | ||||||||||||||||||||||
Sepultura | capiella de San Xurde | ||||||||||||||||||||||
Causa de la muerte | tercer edá[3] | ||||||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||||||
Padre | Enrique VII de Inglaterra | ||||||||||||||||||||||
Madre | Sabela de York | ||||||||||||||||||||||
Casáu con |
Catalina d'Aragón (1509 – Declaración de nulidad (es) 1533)[4] Ana Bolena (1533 – Declaración de nulidad (es) 1536)[4] Jane Seymour (1536 – m. 1537)[4] Ana de Kleve (1540 – Declaración de nulidad (es) 1540)[4] Catalina Howard (1540 – m. 1542)[4] Catalina Parr (1543 – m. 1547)[4] | ||||||||||||||||||||||
Pareyes |
Elizabeth Blount (es) María Bolena (es) Elizabeth Stafford, Countess of Sussex (es) Joan Dingley (en) Margaret Shelton Jane Popincourt Anne Bassett Elizabeth Carew Anne Stafford, condesa de Huntingdon (es) | ||||||||||||||||||||||
Fíos/es |
María I d'Inglaterra[4] Enrique Fitzroy (es) [4] Sabela I d'Inglaterra[4] Eduardu VI d'Inglaterra[4] Enrique, duque de Cornualles (es) stillborn daughter Tudor (1510) (en) [5] Henry, Duke of Cornwall (1513) (en) [5] Henry, Duke of Cornwall (1514) (en) [5] stillborn daughter Tudor (1518) (en) [5] Henry, Duke of Cornwall (en) [5] miscarried son Tudor (en) [5] Catherine Carey[4] Ethelreda Malte Richard Edwardes (es) Thomas Stukley (es) Henry Carey (es) | ||||||||||||||||||||||
Hermanos/es |
Elizabeth Tudor (es) Margarita Tudor (es) [4] María Tudor, duquesa de Suffolk[4] Katherine Tudor (es) Edward Tudor (es) Arturo Tudor (es) [4] Edmundo Tudor (1499-1500) (es) | ||||||||||||||||||||||
Familia |
ver
| ||||||||||||||||||||||
Pueblu | Casa de Tudor | ||||||||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||||||||
Llingües falaes |
inglés italianu francés llatín | ||||||||||||||||||||||
Oficiu | monarca, compositor | ||||||||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||||||||
Relixón |
anglicanismu Ilesia católica llatina | ||||||||||||||||||||||
IMDb | nm3430975 | ||||||||||||||||||||||
Tamién promulgó llexislaciones importantes, como les varies actes de separación cola Ilesia de Roma,[6] de la so designación como cabeza suprema de la Ilesia d'Inglaterra, les Union Acts de 1535 y 1542, qu'unificaron a Inglaterra y Gales como una sola nación, la Buggery Act de 1533, primer llexislación contra la sodomía n'Inglaterra y la Witchcraft Act de 1542, que castigaba cola muerte la bruxería.[7]
La proteición qu'espachó al pintor alemán Hans Holbein traducir nuna terrible serie de semeyes y dibuxos en color, que efigian a munchos personaxes de la corte d'aquella dómina. Destaca la efixe del propiu Enrique VIII, nel Muséu Thyssen-Bornemisza.