Àngel Guimerà i Jorge
dramaturg, polític i poeta en llengua catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 - Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix.
Àngel Guimerà (1894) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 maig 1845 Santa Cruz de Tenerife (illes Canàries) |
Mort | 18 juliol 1924 (79 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri de Montjuïc, via Sant Josep 3, hipogeu bizantí A, número 9 41° 21′ 11″ N, 2° 09′ 09″ E |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, polític, poeta, dramaturg, guionista |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
|
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle xix, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.[1]