El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 130 dies per finalitzar l'any.
El 23 d'agost ha estat proclamat per la UNESCO com el Dia Internacional per al Record del Comerç d'Esclaus i de la seva Abolició en record a la insubmissió dels esclaus la nit del 22 al 23 d'agost del 1791 a l'illa de la Hispaniola.[1]
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1870 - Barcelona: Antònia Baró i Sanz, actriu teatral catalana de finals del segle xix i primeres dècades del XX (m. 1947).[6]
- 1878 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Coll i Bacardí, arquitecte modernista català (m. 1917).
- 1890 - Reus, Baix Camp: Antoni Planàs i Marca, compositor i violoncel·lista (m. 1980).
- 1892 - València: Joaquín Manglano Cucaló de Montull, noble, propietari rural i polític valencià (m. 1985).
- 1902 - La Fuliola: Ramona –o Ramoncita– Rovira, cupletista al Paral·lel, una de les primeres figures de la seva època (m. 1964).[7]
- 1914 - Barcelona, Barcelonès: Enric Cluselles i Albertí, artista polifacètic català (m. 2014).
- 1950 - Sant Martí Sarroca, Alt Penedès: Joan Raventós i Pujadó, polític català.
- 1982 - Matadepera, Vallès Occidental: Ariadna Cabrol, actriu catalana.[8]
- Resta del món
- 1498 - Saragossa: Miquel da Paz, infant del Regne de Portugal i príncep d'Astúries.
- 1754 - Versalles, França: Lluís XVI de França, rei de França i de Navarra, copríncep d'Andorra i duc de Berry, guillotinat el 1793.
- 1755 - Viena: Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, muller de Lluís XVI (m. 1793).[9]
- 1762 - Marcourt, principat de Lieja: Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt política i feminista avant la lettre.
- 1819 - Olomouc, Moràvia: Ludwig Karl Schmarda, zoòleg i explorador austríac.
- 1847 - Wyoming, Nova Yorkː Sarah Frances Whiting, astrònoma i física americana, instructora de diversos astrònoms (m. 1927).[10]
- 1852 - Londres, Anglaterra: Arnold Toynbee va ser un historiador de l'economia anglès molt compromès amb la millora de les condicions de vida de la classe treballadora.
- 1854 - Breslau, Polònia: Moritz Moszkowski, compositor, pianista i pedagog musical alemany (m. 1914).
- 1864 - Murniés, Creta: Elefthérios Venizelos, polític grec.
- 1868 - Brussel·les (Bèlgica): Paul Otlet, bibliògraf i humanista, primer teòric de la documentació (n. 1944).
- 1869 - Montbéliard (França): Georges Cuvier, baró de Cuvier, naturalista (m. 1832).
- 1918 - Peermade, Travancoreː Anna Mani, física i meteoròloga índia (m. 2001).[11]
- 1921 - Nova York, EUA: Kenneth Arrow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1972 (m. 2017).[12]
- 1924 - Nova York, EUA: Robert Solow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1987
- 1927 - Atlantic City (Nova Jersey): Allan Kaprow, pintor estatunidenc, pioner a l'establiment dels conceptes d'art de performance (m. 2006).[13]
- 1929 - Boise City, Oklahoma (Estats Units): Vera Miles, actriu estatunidenca.
- 1931 - Nova York, EUA: Hamilton Othanel Smith, microbiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1978.[14]
- 1933 -
- 1940 - Milwaukee, Wisconsin (EUA): Thomas Arthur Steitz, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2009 (m. 2018).[17]
- 1945 - Torí: Rita Pavone, cantant i actriu italiana, popularíssima durant els anys seixanta.[18]
- 1949 -
- 1951 - Washington DC (Estats Units): La reina Noor de Jordània fou la quarta i darrera esposa del difunt rei de Jordània Hussein I
- 1955 - Portugalete: Mari Cruz Soriano, empresària, periodista, pianista, presentadora de televisió i locutora de ràdio basca.[20]
- 1958- Nanquín (Xina): Wang Shuo (xinès simplificat: 王朔), escriptor i guionista de cine i televisió xinès.[21]
- 1963 - Corea del Sud: Chan-wook Park, director de cinema.
- 1974 -
- 1976 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Scott Caan és un actor estatunidenc.
- 1978 - Filadèlfia, Pennsilvània (Estats Units): Kobe Bryant, és un ex jugador professional de bàsquet estatunidenc (m. 2020).
- 1981 - Nova York: Karina Canellakis, directora d'orquestra i violinista estatunidenca.[24]
- 1983 - Teheran: Athena Farrokhzad, poetessa, dramaturga, traductora i crítica literària sueca.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1281 - Opheilissem (ducat de Brabant): Joan d'Enghien, príncep-bisbe del principat de Lieja.
- 1777 - Milàː Clelia Grillo Borromeo, aristòcrata, científica, salonnière italiana (n. 1684).[27]
- 1791 - Londresː Jeanne de Valois-Saint-Rémy, aventurera francesa, cèlebre per la seva participació en l'assumpte del collar (n. 1756).[28]
- 1892 - Manuel Deodoro da Fonseca primer president de la República de Brasil (n. 1827).[29]
- 1927 - Charlestown, Massachusetts, Estats Units: Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, anarquistes italians.
- 1961 - San Francisco, Califòrniaː Julia Klumpke, violinista i compositora estatunidenca (n. 1870).[30]
- 1971 - L'Havana, Cubaː Gisela Hernández, compositora, pedagoga, directora coral i investigadora cubana (n. 1912).[31]
- 1973 - Huelva, Andalusia: José Nogué Massó, pintor català (n. 1880).
- 1977 - Milàː Clelia Grillo Borromeo, noble italiana aficionada a les ciències naturals i a les matemàtiques (n. 1684).[32]
- 1982 - Nova York (EUA): Stanford Moore, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1913).
- 1991 -
- 1997 - Cambridge (Anglaterra): John Kendrew, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1962 (n. 1917).
- 2008 - Needham, Massachusetts (EUA): Thomas Huckle Weller, bacteriòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1954 (n. 1915).
- 2013 - Lauterbrunnen, Cantó de Berna, Suïssa: Álvaro Bultó i Sagnier, esportista extrem, aventurer i presentador de televisió català (n. 1962).
- 2017 - Brest (França): Ronan Leprohon fou un polític bretó.
- 2022 - Doral (EUA): Rolando Cubela, revolucionari cubà (n. 1933).[34]
- 2023 - Kujénkino, óblast de Tver, Rússia: Ievgueni Prigojin, oligarca rus, dirigent del grup Wagner, empresa militar privada vinculada a l'estat rus, mort en caure l'avió que el transportava (n. 1961).[35]
Salgas, Marc. «Gerlinde, la purista». L'Esportiu. El Punt-Avui, 24-12-2018. [Consulta: 20 octubre 2020].
«Ramoncita Rovira» (en castellà). Javier Barreiro, 15-11-2012. [Consulta: 31 desembre 2020].
Macho Stadler, Marta. «Sarah Frances Whiting, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia. Cátedra de Cultura Científica de la Universidad del País Vasco, 23-08-2014. [Consulta: 9 juny 2021].
Generali, Dario. Clelia Grillo Borromeo Arese: un salotto letterario settecentesco tra arte, scienza e politica (en italià). Firenze: Leo S. Olschki Editore, 2011. ISBN 978-88-222-6051-2.
Fagioli Vercellone, Guido G. «Grillo, Clelia». Treccani -Dizionario Biografico degli Italiani, Vol. 59, 2002 [Consulta: 2 maig 2020].
«Florence Seibert» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r setembre 2022].