- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1874 - Peralada, l'Alt Empordà: Josep Serra i Bonal, músic compositor, renovador de la sardana (m. 1939).
- 1887 - Lleida, Segrià: Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el «Noi del Sucre», anarcosindicalista (m. 1923)[2]
- 1892 - Xera, Serransː Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista (m. 1970).[3]
- 1893 - Barcelona: Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català (m. 1959).[4]
- 1895 - Barcelona: Concepció Callao, contralt i professora de cant catalana (m. 1959).
- 1912 - Almansa, Albaceteː Matilde Llòria, poeta valenciana que desenvolupà la seua obra en català, castellà i gallec (m. 2002).[5]
- 1930 - Premià de Dalt, Maresme: Albert Manent i Segimon, escriptor català (m. 2014).
- 1932 - Barcelonaː Maruxa Vilalta, dramaturga i directora de teatre mexicana d'origen català (m. 2014).[6]
- 1943 - Barcelona: Montserrat Ros i Ribas, hel·lenista, editora i traductora catalana (m. 2018).[7]
- 1944 - Gerri de la Sal, Pallars Sobirà: Carles Canut i Bartra, actor català (m. 2018).
- 1949 - Alacant: Juan Manuel Asensi Ripoll, conegut com a Asensi, futbolista valencià.
- 1954 - Saidí, Baix Cinca: Mercè Ibarz Ibarz, escriptora catalana.
- 1958 - Barcelona: Àngels Aymar i Ragolta, dramaturga, directora de teatre i actriu catalana.[8]
- 1982 - Barcelona: Aina Clotet, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.
- Resta del món
- 771 aC - Alba Longa: Ròmul i Rem, fundadors i primer rei de Roma.
- 63 aC - Roma o Velitrae: August, considerat el primer emperador romà.
- 1596 - Alkmaar, Països Baixos: Joan Blaeu, cartògraf holandès (m. 1673).
- 1599 - Hasselt (Principat de Lieja), Joannes Mantelius, monjo agustí, historiador, compositor
- 1812 - Brampton, Cumberland, Anglaterra: George Routledge, editor anglès (m. 1888).
- 1838 - Homer, Ohio: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.[9]
- 1843 - Nova York: Emily Warren Roebling, enginyera al capdavant de la construcció del Pont de Brooklyn (m.1903).[10]
- 1865 - Bessines-sur-Gartempe, Llemosí: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (m. 1938).[11]
- 1880 - Kilmaurs, Escòcia: John Boyd Orr, biòleg i polític escocès, Premi Nobel de la Pau de 1949 (m. 1971).
- 1901 - Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Seifert, escriptor txecoslovac, Premi Nobel de Literatura (m. 1986).
- 1915 - Pittsburgh, Pennsilvània (EUA): Clifford Shull, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2001).
- 1916 - Maglie, Itàlia: Aldo Moro, primer ministre d'Itàlia (m. 1978).
- 1920 - Brooklyn, Nova York, Estats Units: Mickey Rooney, actor, director, productor, guionista i compositor estatunidenc (m. 2014).
- 1926 - Hamlet, North Carolina (EUA):John Coltrane, saxofonista i compositor estatunidenc de jazz.(m. 1967).[12]
- 1930 - (Albany, Geòrgia, (EUA): Ray Charles, cantant, músic i compositor estatunidenc.(m. 2004).[13]
- 1934 - Monfalcone, Itàlia: Gino Paoli, músic i compositor italià.
- 1938 - Viena, Àustria: Romy Schneider, actriu austríaca (m. 1982).
- 1943 - Madrid, Espanya: Julio Iglesias, cantant espanyol.
- 1949 - Long Branch, Nova Jersey, EUA: Bruce Springsteen, cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.
- 1958 - Arezzo, Itàlia: Giorgio Nardone, psicòleg i psicoterapeuta italià.
- 1982 - Bonn: Alemanya, Natalie Horler, cantant, de Eurodance, Eurotrance, i Electropop, participant d'Eurovisió 2013, amb la cançó Glorious, amb el nom de Cascada.
- 1988 - Tandil, Argentina: Juan Martín del Potro, jugador de tennis argentí.
- Països Catalans
- 1461 - Barcelona: Carles de Viana per problemes de salut, amb la sospita del possible enverinament promogut per Joana Enríquez.
- 1865 - Barcelona: Isolina Porcell i Mas, actriu i soprano catalana (n. 1837).[14]
- 1961 - Valldemossaː Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina (n. 1876).[15]
- 1973 - Madrid: Manuel Borgunyó i Pla, compositor, director coral i pedagog musical (n. 1884).
- 1992 - En un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana.[16]
- 2011 - Barcelona: Maria Teresa Batlle i Fabregat, soprano lírica catalana (n. 1926).[17]
- 2012 - Manāslu, Nepal: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana (n. 1969).
- 2014 -
- Resta del món
- 1780 - París: Marie-Anne de Vichy-Chamrond, marquesa du Deffand, escriptora i tertuliana francesa (n. 1697).[20]
- 1835 - Puteaux (França): Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià (n. 1801).[21]
- 1836 - Manchesterː Maria Malibran, compositora i cantant d'òpera que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època (n. 1808).[22]
- 1870 - Canes (França): Prosper Mérimée, escriptor i historiador francès (n. 1803).
- 1887 - Curicó (Xile): Miquel Xancó i Panyella, claretià missioner.
- 1889 - Londres (Anglaterra): Wilkie Collins, escriptor britànic (n. 1824).
- 1929 - Göttingen (Alemanya): Richard Adolf Zsigmondy, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1925 (n. 1865).
- 1932 - Chittagong, Bangladeshː Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (n. 1911).[23]
- 1939 - Londres (Anglaterra): Sigmund Freud, psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi, mor a l'exili d'un càncer de boca.
- 1971 - Princeton (Nova Jersey, Estats Units): James Alexander, matemàtic estatunidenc (n. 1888).
- 1973 - Santiago (Xile): Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura i diplomàtic xilè.
- 1975 - Londres: Ian Hunter, actor britànic.
- 1987 - Washington DC (EUA): Bob Fosse, ballarí i coreògraf estatunidenc (n. 1927).[24]
- 2006 - Norfolk (Anglaterra): Malcolm Arnold, compositor britànic.
- 2013 - Lafayette Hill (Pennsilvania): Ruth Patrick, botànica i limnòloga estatunidenca, pionera en l'estudi de les diatomees com a indicadors de la qualitat de l'aigua.
- 2018 - Sha Tin (Hong Kong) : Charles Kao, enginyer electrònic i Premi Nobel de Física l'any 2009.
- 2020 - Ramatuela, França: Juliette Gréco, cantant i actriu francesa (n. 1927).[25]
«Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27. «Suzanne Valadon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020]. Ciurans, Enric. «Mary Santpere». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 5 febrer 2024].