Alfasil·labari
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els alfasil·labaris o alfabets sil·làbics, també anomenats abugides, són sistemes d'escriptura que tenen caràcters vocàlics i consonàntics. A diferència dels alfabets del tipus abjad, les consonants duen una vocal inherent, generalment 'a'. Per canviar aquesta combinació, es recorre als signes diacrítics, que denoten canvi de vocal o absència d'aquesta. Diferència per la qual es distingeix també del sil·labari, per oferir major combinatòria de fonemes.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El terme abugida va ser encunyat per Peter T. Daniels. Deriva dels quatre primers caràcters d'un ordre de l'escriptura etiòpica usada en alguns contextos (aquest ordre sembla correspondre a l'ordre ancestral dels caràcters semítics).
El major grup d'alfabets sil·làbics és el de la família bramínica, que inclou gairebé totes les escriptures usades a l'Índia i sud-est de l'Àsia. També podem comptar, entre els sistemes alfasil·làbics, el sil·labari cree o l'escriptura etiòpica.