Altiplà cundiboyacà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'altiplà cundiboyacà és un espai de terres altes i planes localitzat en la serralada oriental dels Andes colombians, entre els departaments de Cundinamarca i Boyacá. El seu territori coincideix en gran part amb l'antic territori dels muiscas. L'altiplà comprèn tres regions planes ben diferenciades: la sabana de Bogotà, les valls de Ubaté i Chiquinquirá i les valls de Tunja, Duitama i Sogamoso. En aquest lloc va existir la cultura abriense (entre el 10000 i el 600 aC) abans que fos ocupat pels muiscas.
Tipus | Altiplà | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat en l'àrea protegida | Parc nacional d'Amacayacu | |||
Localització | ||||
País | Colòmbia | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 2.600 m | |||
En l'altiplà està el lloc del pacífic on es van trobar els tres conqueridors espanyols, Gonzalo Jiménez de Quesada, Sebastián de Belalcázar i Nicolás de Federmann en 1538 després de la fundació hispànica de Santafé de Bogotà en el lloc on es trobava la vila muisca de Bacatá. L'altiplà es troba envoltat de nombroses muntanyes, en el mitj de la Serralada Oriental. Al sud, es troba la Sabana de Bogotà, el planell més extens dels camins colombians, també limita amb l'Erm de Sumapaz. Al Nord, limita amb les muntanyes del Santander, a l'orient limita amb els nombrosos turons de la serralada que ho separen del Piedemonte llanero i a l'occident amb els altres turons que ho separen del calorós Valle del Magdalena.