Aragonès de la Vall de l'Ebre
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Aragonès de la Vall de l'Ebre és un dialecte de l'aragonès que es parlava a la Depressió de l'Ebre d'Aragó fins que en els segles XVI i XVII principalment es va produir un procés de substitució lingüística per part del castellà, quedant lèxic residual en l'actual castellà d'Aragó que ho ha substituït.[1]
Tipus | dialecte |
---|---|
Dialecte de | aragonès |
Ús | |
Parlants | Llengua morta (†) |
Estat | Navarra Aragó La Rioja Regne de València Depressió de l'Ebre desde Tarazona cap el Baix Aragó, entre el Semontano Pirinenc i les primeres serres del Sistema Ibèric Ciutats de Saragossa, Eixea, Tarassona, Borja, La Almunia de Doña Godina, Casp, Belchite, Híjar, Alcanyís, Casp, Castellot i voltants. |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques navarrès-aragonès aragonès medieval | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | Llatí |
La part del lèxic originat en aragonès que perdura actualment en localitats castellanoparlants i que representa un substrat lingüistic, també es pot conèixer l'aragonès de la Vall de l'Ebre per texts notarials escrits en el estàndard medieval conegut com a scripta aragonesa i per textos escrits en alfabet àrab o literatura aljamiada. Els elements romanços que es troben en el llatí medieval també informen de com era l'aragonès de la Vall de l'Ebre.
L'aragonès de la Vall de l'Ebre estava en contacte al sud-est amb l'aragonès de les comunitats aragoneses en el Sistema Ibèric i amb el navarrès al nord-est, però era més semblant a les parles alt-aragoneses. El substrat de l'aragonès actual a l'aragonès de la Vall de l'Ebre ensenya la més gran part dels caràcters de la fonètica aragonesa.