Arbúcies
municipi de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Arbúcies és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Se situa al fons d'una vall entre el Montseny i les Guilleries, per on s'escola la riera d'Arbúcies. Antigament, els seus habitants estaven dedicats sobretot a l'aprofitament dels recursos naturals de l'entorn, on dominen els boscos d'alzina, surera, castanyer, roure i faig. En l'actualitat, el poble viu de les empreses carrosseres i del comerç.[1][2][3]
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Selva | ||||
Població humana | |||||
Població | 6.531 (2023) (75,77 hab./km²) | ||||
Llars | 64 (1553) | ||||
Gentilici | Arbucienc, arbucienca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 86,2 km² | ||||
Altitud | 291 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Santa Coloma de Farners | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Quirze i Julita de Tars | ||||
Dia de mercat | Diumenge | ||||
Festa patronal | Últim cap de setmana de juliol i el dilluns i dimarts següents. | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Pere Garriga Solà (2007–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17401 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17009 | ||||
Codi IDESCAT | 170097 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Florac (1987–) | ||||
Lloc web | arbucies.cat |
- Llista de topònims d'Arbúcies (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Arbúcies està ubicada al mig de la vall d'Arbúcies, entre el Montseny i les Guilleries, per on passa la riera d'Arbúcies.[2] Bona part del terme és del Parc Natural del Montseny.[4] El punt més alt d'Arbúcies és la muntanya de les Agudes.[5]
Flora i fauna
Arreu d'Arbúcies neixen sobretot suros i algunes alzines, tot i que fa anys que hi ha plantacions de faig, castanyer i roure i per això es poden trobar llocs on el pi i el castanyer s'han escampat sense ajuda humana.[3] A part d'aquestes espècies, n'hi ha moltes més a causa del desnivell del municipi.[1]
A Arbúcies també han arribat els porcs senglars,[6] que són els mamífers més característics. Hi ha molta varietat d'ocells i de peixos, entre els quals destaquen les truites. També s'hi poden trobar serps, entre d'elles l'escurçó, que és l'única serp verinosa[7] que es troba a prop.
Llista de muntanyes i serres
Les serres més destacables d'Arbúcies són:
Nom | Cota màxima[8] | Coordenades del cim |
---|---|---|
Muntanya de Can Fonoll | 579,6 | 41° 49′ 35.09″ N, 2° 30′ 18.62″ E |
Serra d'en Canaleta | 669,0 | 41° 51′ 28.28″ N, 2° 32′ 58.26″ E |
Carena de la Nespla | 1.127,9 | 41° 48′ 39.41″ N, 2° 26′ 18.88″ E |
Serra de Fogueres | 497,2 | 41° 49′ 46.27″ N, 2° 31′ 5.267″ E |
Serra de Malhivern | 608,1 | 41° 48′ 50.36″ N, 2° 32′ 57.14″ E |
Serra d'en Pere Bord | 631,5 | 41° 50′ 15.49″ N, 2° 32′ 47.43″ E |
El Vilà | 841,1 | 41° 48′ 8.031″ N, 2° 28′ 52.31″ E |
Llista de les muntanyes més destacables d'Arbúcies:
Nom | Cota màxima[8] | Serralada | Coordenades del cim |
---|---|---|---|
Les Agudes | 1.705,5 | Massís del Montseny | 41° 47′ 22.03″ N, 2° 26′ 38.09″ E |
Puig Arboç | 934,7 | Massís del Montseny | 41° 49′ 5.569″ N, 2° 25′ 31.17″ E |
Turó d'Arenys | 1.115,8 | Massís del Montseny | 41° 47′ 47.67″ N, 2° 28′ 32.83″ E |
Turó de la Brolla | 778,4 | Massís del Montseny | 41° 49′ 52.06″ N, 2° 26′ 46.71″ E |
Els Castellets | 1.412,3 | Massís del Montseny | 41° 47′ 49.81″ N, 2° 26′ 36.03″ E |
Turó dels Ginebrons | 1.207,6 | Massís del Montseny | 41° 48′ 14.47″ N, 2° 25′ 42.38″ E |
Turó de Mas Coll | 824,7 | Guilleries | 41° 51′ 11.73″ N, 2° 28′ 20.81″ E |
Turó de Montcortal | 652,5 | Guilleries | 41° 49′ 45.94″ N, 2° 28′ 52.65″ E |
Turó de Montfort | 735,3 | Massís del Montseny | 41° 47′ 35.40″ N, 2° 30′ 36.71″ E |
Turó de Montsoriu | 633,7 | Massís del Montseny | 41° 46′ 58.58″ N, 2° 32′ 24.78″ E |
Roca d'en Pla | 903,7 | Guilleries | 41° 52′ 13.16″ N, 2° 31′ 35.29″ E |
Turó d'en Puig | 916,2 | Guilleries | 41° 51′ 37.15″ N, 2° 37′ 51.56″ E |
Serrat de la Roquera | 900,6 | Massís del Montseny | 41° 50′ 56.36″ N, 2° 25′ 56.24″ E |
Turó del Tàvec | 807,4 | Guilleries | 41° 51′ 37.33″ N, 2° 31′ 19.61″ E |
Roca del Tintorer | 652,4 | Massís del Montseny | 41° 49′ 58.69″ N, 2° 27′ 28.76″ E |
Turó de la Tremoleda | 1.160,8 | Massís del Montseny | 41° 49′ 53.28″ N, 2° 24′ 42.34″ E |
Turó dels Tudons | 1.160,8 | Guilleries | 41° 50′ 37.84″ N, 2° 30′ 18.40″ E |
Turó de Vilanova | 1.080,8 | Massís del Montseny | 41° 48′ 6.735″ N, 2° 28′ 3.271″ E |
Turó de Vilarmau | 1.074,3 | Massís del Montseny | 41° 50′ 1.636″ N, 2° 25′ 26.93″ E |
Turó del Villaró | 713,9 | Massís del Montseny | 41° 49′ 29.96″ N, 2° 26′ 30.12″ E |
Hidrologia
Per Arbúcies hi passa la riera d'Arbúcies[2] i hi ha un estany característic, la Bassa de la Farga.[9]
Riera d'Arbúcies
Article principal: Riera d'Arbúcies
La Riera d'Arbúcies, un afluent del riu Tordera,[2] travessa el poble. Aquest riu neix al Coll de Sant Marçal i rep les aigües de la riera Xica, la riera de la Pineda i de la riera de les truites. En el riu s'hi poden trobar una vintena d'ànecs situats entre el Pont del Carrer del Pont i el Pont Vermell a la part central del poble. El riu Tordera i la riera d'Arbúcies s'ajunten a Hostalric. Poc abans d'arribar al poble hi ha el Passeig Santiago Rusiñol, que és paral·lel a la riera i hi ha bancs per asseure's a l'ombra de la vegetació fluvial.
La bassa de la Farga
Article principal: Bassa de la Farga
La Bassa de la Farga és un estany natural modificat lleugerament pels humans.[9] Tot i que no hi ha una hipòtesi segura, es creu que es diu "de la Farga" perquè al costat hi ha una ferreteria.[9] A l'altre costat de la bassa hi ha un parc anomenat Parc dels arboços[9] perquè antigament hi havia alguns arboços a part dels pins que encara es conserven.
La Farga del Roquer va ser una ferreteria de farga d'aram construïda entre 1846 i 1848 estigué en funcionament fins a l'any 1873, quan la inestabilitat provocada per la III Guerra Carlina impossibilità la continuació de les seves activitats. S'hi conserva una turbina del 1934 que feia funcionar a tots els mecanismes gràcies a l'aigua de la bassa. Encara que al principi era una farga d'aram la seva funció va canviar amb el temps a adoberia de pell, torneria i, finalment, un espai vinculat a la indústria carrossera.[10][11]
L'edifici ha estat objecte d'una recent restauració, segons un projecte del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, que ha comportat la recuperació d'algunes de les seves estructures.[12]
Al 30 de juliol de 2011 es va inaugurar un museu satèl·lit del Museu Etnològic del Montseny anomenat La Farga del Roquer-Centre d'Interpretació de la Riera d'Arbúcies on es pot veure tot el funcionament de l'antiga farga. També es projecta La memòria de l'aigua que Lluís Soler interpreta Santiago Russiñol ensenyant els usos passats de l'aigua a la Vall d'Arbúcies.[10][11][13]
Clima
El clima és de transició entre el mediterrani i el de muntanya, amb estius suaus i hiverns freds, amb precipitacions escasses i humitat alta. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor. A l'hivern pot haver-hi dies amb precipitacions en forma de neu.[5]
L'any 2010 les temperatures mitjanes van ser:
Mesos | gen | feb | mar | abr | mai | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | Anual |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Temperatures mitjanes (ºС) | 1 | 2,5 | 6 | 10 | 14 | 18 | 20 | 19 | 16,5 | 10,5 | 5,5 | 2 | 10,5 |
Límits
Arbúcies es troba al límit de la comarca de la Selva, per això es troba al costat de pobles d'altres comarques (Osona i Vallès Oriental). Al nord-oest (Espinelves) i a l'oest (Viladrau) amb Osona i al sud-oest (Montseny) amb el Vallès Oriental, la resta amb la Selva: nord amb Sant Hilari Sacalm, nord-est amb Santa Coloma de Farners, est amb Sant Feliu de Buixalleu i sud amb Riells i Viabrea.[15]
Els límits del poble coincideixen amb els límits de la vall d'Arbúcies fent que llocs quedin dividits entre pobles com el Castell de Montsoriu (amb Sant Feliu de Buixalleu), les Agudes (amb Montseny i Fogars de Montclús) i la Petja de Sant Salvi (amb Santa Coloma de Farners).
Espinelves | Sant Hilari Sacalm | Santa Coloma de Farners |
Viladrau | Sant Feliu de Buixalleu | |
Montseny i Fogars de Montclús | Riells i Viabrea |
Llocs d'interès
Vegeu també: Llista de monuments d'Arbúcies
Joanet
Joanet és una entitat de població d'Arbúcies. És un lloc d'interès per l'església i la part antiga. Té 60 habitants en època de vacances d'estiu, però durant l'hivern ronda els 20. Té grans plantacions de diferents conreus i boscos, i s'hi fan rutes amb quads, motocicletes i bicis.[16]
Sant Marçal de Montseny[5]
Article principal: Sant Marçal de Montseny
Ermita romànica entre el municipi de Montseny al Vallès Oriental i Arbúcies a la Selva. Es troba a 1093 metres d'altitud, entre les Agudes i el Matagalls i prop de la font de la Tordera. Està en el punt de confrontació de les Comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.
Castell de Montsoriu[1]
El castell de Montsoriu està situat entre les poblacions d'Arbúcies, i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva i s'alça al damunt d'un turó de 650 metres d'altitud, actualment dins del Parc Natural del Montseny.
Museu Etnològic del Montseny La Gabella[17]
Article principal: Museu Etnològic del Montseny La Gabella
El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) és un Museu d'Arbúcies. Està situat en l'edifici anomenat La Gabella. El nom prové de la denominació donada a un antic impost que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i, per extensió, sembla que s'utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes.
Altres
- Sant Pere d'Esplà[3]
- Centre Cultural Can Jornet[15]
- Jardí dendrològic del Roquer[15]
- Sant Cristòfol de Cerdans[16]
- Església de Liors[16]
- Arbre de la llibertat[16]
- La Feixa Llarga[16]
- Can Pons[16]
- El Vilar[5]
- Església de Sant Quirze i Santa Julita[5]
- El Molí de les Pipes[5]
- La Corbadora[5]
- El Regàs[5]
- Granja Royal[5]
- Casa de Vicenç Bosch[5]
- Taula dels Tres Bisbes[5]
- Santa Maria de Liors[5]
Galeria
- La Gabella
- Torre de Vilarmau
- Església de Sant Quirze
- Can Ferrer
- Can Riera de la Pineda
- Col·legi Vedruna
- El Buixaus
- El Regàs
- El Vidal
- Església de Santa Maria de Liors
- Església de Sant Pere Desplà
- Hotel d'Entitats
- La Cortina
- La Cortinoia
- Mas Puig
- Molí de les Pipes
- Montfulleda
- Pont del Molí de les Pipes
- Santobina
Arbúcies va ser poblada pels ibers i més tard pels romans. A l'edat mitjana es va instaurar el feudalisme, on el Castell de Montsoriu i els vescomtes de Cabrera van ser molt importants.[18]
El combat d'Arbúcies es donà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans, entre els sometents de la rodalia, partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria, i forces valones del duc d'Anjou. L'enfrontament tingué lloc prop de la riera d'Arbúcies, davant d'un molí del segle xv. Les tropes borbòniques, provinents d'Hostalric i en ruta cap a Vic, foren totalment derrotades i perderen sis banderes. La llegenda popular diu: Gent d'Arbúcies, gent d'astúcies, mata valons a cop de bastons![19][20]
La vila d'Arbúcies fou completament cremada en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli.[21]
Des de l'edat mitjana fins a mitjan de segle xx a Arbúcies l'economia estava basada únicament en l'agricultura, ramaderia i silvicultura des dels masos. Llavors comença un abandonament dels masos que acaba el 1980 i s'acaben les activitats definides com a tradicionals.[22]
Llavors comença un procés d'industrialització on destaquen la carrosseria, el tèxtil i la torneria de fusta. En aquesta època la fusta és la matèria primera i l'aigua la font més gran d'energia.[23]
Demografia
A continuació es mostren una taula amb l'evolució demogràfica a Arbúcies i dos gràfics: el primer, sobre el creixement de la població a la vila des de 1990 i el segon, una piràmide de la població segons el sexe l'any 2007.
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Entitats de població
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Arbúcies | 5.351 |
el Mataró | 9 |
la Geneta | 59 |
Joanet | 54 |
Santa Maria de Lliors | 288 |
el Rieral | 327 |
el Vidal | 625 |
Economia
L'aprofitament forestal dona feina a força gent.[16] Al camp, que ha reduït molt la seva superfície, dominen els farratges per a l'alimentació de vaques de llet, i les patates. Molts camps abandonats han estat plantats de pins i avets, alguns destinats a arbres ornamentals de Nadal.
Arbúcies és coneguda per la indústria de les carrosseries, hereva de la indústria artesanal de carruatges de tragina i de passatges (berlines, tartanes). Ara es fan carrosseries d'autocars, camions i automòbils. També hi ha indústria tèxtil i de la confecció. Hi ha plantes envasadores d'aigua mineral.[5]
També hi ha hagut estiueig a la manera tradicional, i encara és el lloc preferit per molts estiuejants. És un poble turístic, molt visitat els caps de setmana i festes.[15]
Política[24]
Eleccions municipals
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Entesa per Arbúcies | Pere Garriga Solà | 1597 | 8 | 55,97 | |
Convergència i Unió | Joaquim Bohils Cuberta | 689 | 3 | 24,19 | |
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Ester Soms Pagespetit | 505 | 2 | 17,73 | |
En blanc | - | 60 | 2,11 | ||
Nul | - | 48 | 1,66 | ||
Total | 2.896 | 13 |
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Entesa per Arbúcies | Pere Garriga Solà | 1273 | 7 | 44,5 | |
Convergència i Unió | Joaquim Bohils Cuberta | 640 | 3 | 22,28 | |
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Joaquim Santos Rodoreda | 301 | 1 | 10,48 | |
Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies | Pau Castanyer Benavent | 189 | 1 | 6,58 | |
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Antoni Ronda | 178 | 1 | 6,2 | |
Plataforma per Catalunya | Rafael Ribera | 140 | 0 | 4,87 | |
Entesa pel Progrés Municipal d'Arbúcies-ICV-EUiA | Juanjo Navarro | 71 | 0 | 2,47 | |
En blanc | - | 75 | 2,61 | ||
Nul | - | 28 | 0,97 | ||
Total | 2.900 | 13 |
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Entesa pel Progrés d'Arbúcies - Entesa pel Progrés Municipal | Pere Garriga Solà | 918 | 5 | 31,12 | |
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Roger Zamorano i Rodrigo | 844 | 4 | 28,61 | |
Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies | Edmon Ribatallada i Rovira | 400 | 2 | 13,56 | |
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Toni Mora i Puigví | 288 | 1 | 9,76 | |
Independents per Arbúcies | David Merino i Parcet | 277 | 1 | 9,39 | |
Convergència i Unió | 137 | 0 | 4,64 | ||
Partit Popular de Catalunya | 27 | 0 | 0,92 | ||
En blanc | - | 59 | 1'98 | ||
Nul | - | 29 | 0,97 | ||
Total | 2.979 | 13 |
Eleccions al Parlament de Catalunya
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Convergència i Unió | Artur Mas i Gavarró | 1.304 | 50,25 | ||
Esquerra Republicana de Catalunya | Joan Puigcercós i Boixassa | 309 | 11,91 | ||
Solidaritat catalana per la Independència | Joan Laporta i Estruch | 211 | 8,13 | ||
Partit dels Socialistes de Catalunya-Partido Socialista Obrero Español | José Montilla i Aguilera | 170 | 6,55 | ||
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa | Joan Herrera i Torres | 134 | 5,16 | ||
Partit Popular de Catalunya | Alicia Sánchez-Camacho Pérez | 112 | 4,32 | ||
Plataforma per Catalunya | Josep Anglada i Rius | 92 | 3,55 | ||
Reagrupament Independentista | Joan Carretero i Grau | 64 | 2,47 | ||
Escons en Blanc-Ciudadanos en Blanco | Antoni Ramon Boixaderas | 32 | 1,23 | ||
Ciutadans-Partido de la Ciutadanía | Albert Rivera Díaz | 23 | 0,89 | ||
Altres | - | 52 | 1,98 | ||
En blanc | - | 92 | 3,50 | ||
Nul | - | 30 | 1,14 | ||
Total | 2.625 |
Eleccions al Parlament Europeu
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Convergència i Unió-Coalició per Europa | 423 | 33,02 | |||
Partit dels Socialistes de Catalunya-Partit Socialista Obrer Espanyol | 255 | 19,91 | |||
Esquerra Republicana de Catalunya-Europa dels pobles-Verds-L'Esquerra | 219 | 17,10 | |||
Partit Popular de Catalunya | 121 | 9,45 | |||
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-L'Esquerra | 103 | 8,04 | |||
Iniciativa Internacionalista-La solidaridad entre los pueblos | 57 | 4,45 | |||
Altres | 126 | 9,66 | |||
En blanc | - | 53 | 4,06 | ||
Nul | - | 23 | 1,76 | ||
Total | 1.304 |