Ardecha
departament de França From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès. La seva capital és Privas.
| |||||
| Epònim | Riu Ardecha  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | ||||
| Capital | Privàs | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 331.415 (2021) (59,94 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5.529 km² | ||||
| Punt més alt | Mont Mézenc (1.753 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 4 març 1790 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Laurent Ughetto (2017–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | FR-07 | ||||
| Codi NUTS | FR712 | ||||
| Codi de departament INSEE | 07 | ||||
| Lloc web | ardeche.fr | ||||
     | |||||
Limita al nord amb Loira, al nord-est amb Isèra, a l'est amb Droma, al sud-est amb Valclusa, al sud amb Gard, i a l'oest amb Losera i Alt Loira
El departament de l'Ardecha és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa.
De 1960 a 2015 l'Ardecha fou un departament de la regió de Roine-Alps.
Un prefecte nomenat pel govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 34 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.
El departament és dividit en 3 districtes, 17 cantons, 17 estructures intercomunals i 339 comunes.
Llengua local
El departament és lingüísticament occità:
- alvernès a l'oest (Monts d'Ardèche)
- llenguadocià al sud (baix vivarès)
- vivaroalpí a l'Alt Vivarès i Boutières.
Dissortadament, en l'actualitat l'ús de l'occità es redueix a la franja de persones de més edat, encara que hi ha esforços per capgirar la situació de mà de l'Institut d'Estudis Occitans i Parlarem en Vivarés.
La varietat local de francès comprèn nombrosos mots occitans :
- chamba, darbou entre els camperols (terrassa, talp)
- un estudiant de secundària us dirà que la seva boge pesa molt (la seva cartera, mot dérivat del gal * bulga, sac de cuir).
L'occità, endemés, és usat en el cant patriòtic local, l'Ardecho.
Nou municipis de l'extrem nord del departament formen part de l'espai francoprovençal.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
