Art eròtic a Pompeia i Herculà
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art eròtic a Pompeia i Herculà s'ha exhibit tant com a art i censurat com pornografia.
Les ciutats romanes al voltant de la badia de Nàpols van ser destruïdes per l'erupció del Vesuvi del 79, preservant així els seus edificis i artefactes fins que es van iniciar les excavacions arqueològiques al segle xviii. Aquestes excavacions van revelar que les ciutats eren riques en artefactes eròtics com ara estàtues, frescos, i objectes de la llar decorats amb temes sexuals.
La ubiqüitat de tals imatges i articles indica que el tractament de la sexualitat a l'antiga Roma era més relaxat que la cultura occidental actual; no obstant això, gran part de les imatges que al espectador modern podrien semblar eròtiques (com per exemple els fal·lus de grans dimensions) podrien formar part de la imatgeria de la fertilitat). Aquest xoc de cultures va donar lloc que un gran nombre d'artefactes eròtics de Pompeia estiguessin tancades lluny del públic durant gairebé 200 anys.
En 1819, quan el rei Francesc I de les Dues Sicílies va visitar l'exposició de Pompeia al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols amb la seva dona i la seva filla, va quedar avergonyit per l'art eròtic i va ordenar que fos tancat en un «gabinet secret» (en referència als gabinets de curiositats), que només podia accedir a la «gent d'edat madura i moralment respectats». Va obrir, tancar, tornar a obrir de nou i després tornar a tancar durant gairebé 100 anys, fins que el gabinet secret es va fer accessible breument al final de la dècada de 1960 (durant la revolució sexual), i finalment es va reobrir per a la seva visualització el 2000. Actualment es pot visitar, però els menors d'edat només poden entrar al gabinet secret en presència d'un adult o amb un permís per escrit.