Asfíxia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Asfíxia (del grec α- "sense" i σφύξις sphyxis, "batec del cor") és l'estat de deficiència greu de subministrament d'oxigen al cos que sorgeix de ser incapaç de respirar amb normalitat. Un clar exemple d'asfíxia és l'ennuegament. L'asfíxia causa hipòxia generalitzada, la qual afecta a tots els teixits i òrgans. Pot ser causada per una ventilació inadequada i el fet de cremar carbó (o qualsevol altre combustible) en una habitació tancada i sense ventilar. Molts incidents d'aquesta mena han donat lloc al coma i la mort, ja que generalment l'anòxia provoca lesions cerebrals irreversibles en 10-15 minuts i és quasi sempre letal quan es perllonga més sense el suport adequat.
En la pràctica clínica el concepte d'asfíxia com a definició d'un estat de manca d'oxigen és poc precís, de manera que l'ús del terme s'aplica fonamentalment a casos de cessament de la funció respiratòria per causes mecàniques i obstructives o per inhalació de substàncies pernicioses.