August de Brunsvic-Lüneburg
From Wikipedia, the free encyclopedia
August de Brunsvic-Lüneburg (en alemany August II. von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 d'abril de 1579 i va morir a Wolfenbüttel el 17 de setembre de 1666. Era un príncep alemany de la Casa de Welf, el setè fill del duc Enric III (1533-1598) i d'Úrsula de Saxònia-Lauenburg (1545-1620).
Després de complicades negociacions amb la seva família, i gràcies a la intervenció de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, fou reconegut com a hereu de Wolfenbüttel, el darrer governant del qual havia estat el seu oncle Frederic Ulric de Brunsvic-Lüneburg (1591-1634), tot i que va tardar encara uns anys a establir-hi la seva residència. August es va dedicar a reparar el danys causats per la Guerra dels Trenta Anys, amb importants reformes de govern.
Aviat va destacar per les seves aptituds intel·lectuals. Va estudiar a Rostock, a Tubinga i a Estrasburg, on va aprendre grec, italià, francès i anglès. Després dels seus estudis, va viatjar durant uns anys per diversos països europeus com ara Itàlia, França, Països Baixos i Anglaterra. Va ser un ferm defensor de la unificació de la llengua alemanya, de manera que convertí Wolfenbüttel en un centre d'estudiosos i lingüistes. Com a governant va posar també un interès especial pels temes culturals com la creació de la Biblioteca Augusta a Wolfenbüttel, que aleshores era la més gran d'Europa. Va escriure, amb el pseudònim de Gustavus Selenus, entre d'altres, un llibre sobre escacs el 1616 (Das Schach- oder Königsspiel, "Els escacs o el joc de reis"),[1] i el 1624 el llibre Cryptomenytices et Cryptographiae libri IX, que va ser en el seu temps una obra clau per a la criptografia.