Bètica
província romana / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.[1] Deu el seu nom al riu Betis (Guadalquivir).
Baetica (la) | |||||
Epònim | Guadalquivir | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Regió històrica | Hispània | ||||
Capital | Corduba | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Limita amb | |||||
Següent | Regne visigot | ||||
La capital provincial era Corduba. Més o menys equivalia a l'actual Andalusia, encara que algunes zones n'estaven excloses (Linares i Almeria). Bètica fou província senatorial. Fou governada per pretors. Les finances eren administrades per un questor. Judicialment es dividia en 4 convents jurídics:[2]
Tenien 175 ciutats de les quals nou eren colònies, vuit municipis, 29 ciutats de dret llatí, sis ciutats lliures, set ciutats federades (aliades) i 120 estipendiàries (tributàries). Vespasià va donar a totes les ciutats el dret llatí, Estrabó esmenta com a pobles als bàstuls, bastetans, turdetans i beturis; Ptolemeu esmenta als bastetans i turdetans i afegeix als túrduls i als cèltics; Plini esmenta els mateixos que Ptolemeu i Estrabó menys els bàstuls i els turdetans. Pomponi Mela només esmenta als bastetans i túrduls. Plutarc esmenta els Girísens. Altres pobles són els Òlcades.