La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia). En aquest combat es van enfrontar, d'una banda, les tropes de l'Imperi austríac, comandades pel mateix emperador Francesc Josep I, amb un total d'aproximadament 100.000 efectius; de l'altra, la coalició formada per un exèrcit francès, liderat per Napoleó III, i l'exèrcit del Regne de Sardenya-Piemont, capitanejat per Víctor Manuel II, i amb una força propera als 118.600 homes. La batalla es va desenvolupar en el context de la Unificació italiana. Després de nou hores de batalla, les tropes austríaques van veure's forçades a la rendició. Les baixes en el bàndol aliat van ser de 2.492 morts, 12.512 ferits i 2.922 capturats o desapareguts. Més de 3.000 soldats austríacs van morir, 10.807 van resultar ferits i 8.638 capturats o desapareguts.
Dades ràpides Segona guerra de la independència italiana, Tipus ...
Tanca
Després de l'enfrontament, el suís Jean Henri Dunant, testimoni presencial de la batalla i de l'agonia i patiment dels ferits en el camp de batalla, va creure necessari la creació de la Creu Roja Internacional.