Diòcesi de Salamanca

La diòcesi de Salamanca (en llatí Diœcesis Salmantina), amb Seu a la Catedral de l'Asunción (o Catedral Nova), té un territori de 7.876 km².

Diòcesi de Salamanca

Diœcesis Salmantina
Nova catedral de Salamanca
Localització
40° 57′ 38″ N, 5° 39′ 57″ O
Espanya
Castella i Lleó
Parròquies	405
Conté la subdivisió	Arxidiòcesi de Valladolid
Població humana
Població	281.353 (2017) (35,72 hab./km²)
Llengua utilitzada	castellà
Religió	catolicisme
Geografia
Part de	Província de Salamanca, Ricardo Blázquez Pérez (Arquebisbe de Valladolid)
Superfície	7.876 km²
Limita amb	bisbat de Còria-Càceres, sud-oest arquebisbat de Valladolid, nord-est bisbat d'Àvila, est bisbat de Zamora, nord bisbat de Ciudad Rodrigo, sud-oest bisbat de Braganza-Miranda, nord-oest bisbat de Plasència, sud
Creació	segle VI
Catedral	Catedral Nova de Salamanca , Catedral Antiga de Salamanca (cocatedral)
Organització política
• Bisbe	Carlos López Hernández
Lloc web	Web oficial de la Diòcesi

Està subdividida en 13 arxiprestats, dels quals cinc són urbans i 8 rurals, que consten de 405 parròquies. El Santuari de Nostra Senyora de la Peña de Francia (Peña de Francia, El Cabaco), regit pels pares dominics del convent de San Esteban^[1] depèn de la diòcesi de Salamanca.

Història

La primera notícia documentada que es té de l'existència de la diòcesi de Salamanca és de l'any 589, en el qual el seu Bisbe, Eleuteri, assisteix al III Concili de Toledo.

Ja que, l'any 666 el Bisbe de Salamanca, Just, assisteix al Concili celebrat a Mèrida; sembla que, per aquella època, era sufragània de Mèrida.

Després de la Reconquesta, la ciutat va ser repoblada per Ramon de Borgonya qui, en 1102, va nomenar bisbe encarregat de restaurar la diòcesi a Jeroni de Perigord, que prèviament havia acompanyat al Cid en les seves campanyes i que havia estat bisbe de València, des de la seva conquesta pel Cid fins que la ciutat va tornar a caure en mans dels musulmans. Durant el seu episcopat de Salamanca es van fer els primers plans de fer una catedral, les obres de la qual no començarien fins molt de temps després.

A la mort del bisbe Jerónimo Manrique Figueroa la seu va quedar vacant durant un període de quatre anys i 10 mesos, perquè el rei Felip II volia crear la diòcesi de Valladolid, donant-li en dot la Col·legiata de Medina del Campo, que fins a aquest moment pertanyia a la diòcesi de Salamanca, que el seu capítol s'oposava a aquesta pèrdua.^[2] Des de la restauració la diòcesi va passar a dependre de l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la, com totes les dels regnes de Galícia, Astúries i León, fins que va passar a dependre de l'arquebisbat de Valladolid després de la seva creació en 1856.

També sembla que, com a moltes de les diòcesis de l'època, Jeroni creo una Escola catedralícia (el seu mestre va assistir al Concili de Carrión en 1130) que seria el germen de l'Estudi General primer i de la Universitat de Salamanca, després.

Des de la institució de l'Estudi General (1218) i més tard la Universitat (1253), gran part de les rendes del bisbat estaven dedicades al manteniment d'aquesta, per la qual raó va ser una diòcesi "pobra" a la qual no hi volien anar bisbes ambiciosos, així que molts dels prelats que acceptaven tenien inquietuds intel·lectuals i van ser professors (i fins i tot rectors) de la Universitat.

Episcopologi

Des de 2003 el bisbe titular és D. Carlos López Hernández

• Vegeu Llista de bisbes de Salamanca

Estadístiques

A la fi del 2004 en la diòcesi hi havia 275.000 batejats, sobre una població de 280.000 persones, la qual cosa suposa un 98,2% del total. .

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parròquies
	batejats	total	%	total	clergue secular	clergue regular	batejats por sacerdote		homes	dones
1950	250.000	250.000	100,0	565	390	175	442		635	1.472	287
1969	267.623	267.791	99,9	783	408	375	341		581	1.881	199
1980	301.000	303.000	99,3	559	333	226	538		461	1.175	324
1990	288.000	290.000	99,3	564	324	240	510		510	1.080	323
1999	280.800	289.800	96,9	284	198	86	988	3	309	712	405
2000	280.000	288.800	97,0	265	199	66	1.056	3	166	590	405
2001	280.000	287.000	97,6	295	199	96	949	3	413	558	405
2002	280.000	286.000	97,9	346	199	147	809	2	495	523	405
2003	275.000	280.000	98,2	429	199	230	641	2	555	500	405
2004	275.000	280.000	98,2	392	192	200	701	2	525	480	405

Referències

1. Convent de San Esteban - Santuari de Nuestra Señora de la Peña de Francia: http://www.conventosanesteban.es/mision/penna-de-francia Arxivat 2017-09-07 a Wayback Machine.
2. Gil González Dávila; Historia de las antigüedades de la Ciudad de Salamanca. Salamanca, 1606

Enllaços externs

• Web oficial de la Diòcesi
• Página web oficial de la S. I. B. Catedral de Salamanca