Bretó
llengua celta / From Wikipedia, the free encyclopedia
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès. En retrocés malgrat els intents per revifar-la, es calcula que la parlen unes 500.000 persones (més d'un milió a principis del segle xx). Es documenta des del segle v i parteix de la llengua dels immigrants de l'illa de Bretanya o Gran Bretanya, amb una petita influència de la llengua de Gàl·lia.
Brezhoneg | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 207.000 (2018)[1] |
Parlants nadius | 206.000 (2007 ) |
Parlat a | Bretanya |
Autòcton de | Bretanya Armoricana |
Estat | França |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees cèltic llengües cèltiques insulars llengües britòniques llengües britòniques sudoccidentals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet bretó i alfabet llatí |
Institució de normalització | Ofis ar Brezhoneg |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-1 | br |
ISO 639-2 | bre |
ISO 639-3 | bre |
SIL | bre |
Glottolog | bret1244 |
Linguasphere | 50-ABB-b |
Ethnologue | bre |
UNESCO | 336 |
IETF | br |
Endangered languages | 1228 |
Com a característiques lingüístiques, cal destacar que els pronoms fusionen amb les preposicions, i que l'ordre de la frase és molt flexible. Usen l'alfabet llatí i s'utilitza majoritàriament la grafia unificada o estàndard, però hi ha dos altres sistemes d'ortografia en ús (l'elaborat pel canonge Fransez Falc'hun i l'altre anomenat interdialectal).
Els primers escrits en bretó es remunten al segle ix. Actualment, però, l'estatus legal advers i l'exclusió total de la vida pública i l'escola han frenat considerablement la transmissió de la llengua. És per això que la UNESCO considera el bretó com una de les llengües europees més seriosament amenaçades d'extinció.