Calígula
emperador de l'Imperi Romà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41. Fill de Germànic, un general popular, i Agripina la Major, neta d'August, pertanyia a la primera nissaga imperial romana, la dinastia julioclàudia.
Per a altres significats, vegeu «Calígula (desambiguació)». |
Bust de Calígula vers el 38 conservat al Museu del Louvre (artista desconegut) | |
Nom original | (la) Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (la) Gaius Julius Caesar 31 agost 12 dC Àntium (Itàlia romana) |
Mort | 24 gener 41 dC (28 anys) Palatí (Imperi Romà) |
Causa de mort | Homicidi (Ferida d'arma blanca ) |
Sepultura | Mausoleu d'August a Roma |
3r Emperador romà | |
18 març 37 dC – 24 gener 41 dC ← Tiberi – Claudi → | |
Senador romà | |
Cònsol romà | |
Dades personals | |
Religió | Religió de l'antiga Roma |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Període | Alt Imperi Romà, Egipte grecoromà, Roman Egypt Era (en) , Principat i dinastia julioclàudia |
Carrera militar | |
Rang militar | Imperator |
Altres | |
Títol | August |
Dinastia | Dinastia julioclàudia |
Cònjuge | Júnia Claudil·la Lívia Orestil·la Lòl·lia Paulina Cesònia |
Fills | Júlia Drusil·la Tiberi Bessó (adoptiu) |
Pares | Germànic Cèsar Agripina I |
Germans | Júlia Livil·la, Agripina II, Drusil·la, Drus Cèsar, Neró Cèsar, Gai Juli Cèsar Germànic el Major, Tiberi Juli Cèsar Germànic i [?] Juli Cèsar Germànic |
El seu oncle i pare adoptiu, Tiberi, succeí a August el 14. Tot i que havia estat anomenat en honor de Gai Juli Cèsar, els soldats del seu pare li posaren el sobrenom de «Calígula» ('petita càliga') durant la seva campanya a Germània. En morir Germànic a Antioquia el 19, Agripina tornà amb els seus sis fills a Roma, on es convertí en enemiga acèrrima de Tiberi en un conflicte que acabaria portant a la perdició de la seva família i l'execució de tots els seus parents masculins tret de Calígula. El 26, Tiberi es retirà de la vida pública i anà a viure a l'illa de Capri, on se li uní Calígula el 31. A la mort de Tiberi el 37, Calígula li succeí com a emperador.
Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ja que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà arxivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi i indultà els proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps després emmalaltí i estigué molt a prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns suggereixen que l'emperador patia encefalitis o epilèpsia o que la seva personalitat fou conseqüència de l'ambient inestable de la seva infantesa i la seva adolescència. Durant aquest temps, va ordenar assassinar diversos membres de la seva família, senadors o polítics i aliats, al mateix temps que prenia actituds com a mínim excèntriques, com ara prometre el càrrec de cònsol al seu cavall de curses Incitatus,[1][2] o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix com un déu.
L'any 40, Calígula va ampliar l'Imperi Romà amb Mauretània[3] i va fer un intent important de conquerir Britànnia, aixecant dues legions,[4] però va haver de desistir i la conquesta de Britànnia va ser acabada pels seus successors. A poc a poc, la seva popularitat va decréixer i al principi de l'any 41 fou assassinat per un legionari de la seva guàrdia personal, Gai Cassi Quèrees, del qual acostumava a burlar-se pel seu aspecte efeminat. Aquest també assassinà la seva muller Cesònia i la seva filla de dos anys, Júlia Drusil·la.
El seu regnat és el més mal documentat de la dinastia julioclàudia. Les fonts literàries sobre aquests quatre anys són imprecises, sovint anecdòtiques, i normalment hostils. A causa d'això, no tan sols la majoria dels fets d'aquest regnat continuen sent confusos sinó que, a més, Calígula apareix més aviat com una caricatura, com un megalòman boig que se serveix dels capricis i de la crueltat i no com una persona real. Aquesta descripció es deu sobretot als escrits dels senadors i historiadors Suetoni i Tàcit.