Cant valencià d'estil
gènere musical tradicional del País Valencià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Es coneix com a cant valencià d'estil o cant del valencià un conjunt de cants i músiques propis de diverses àrees del País Valencià, principalment d'àmbit rural, emmarcats dins la seua tradició oral i que s'interpreten individualment per part de músics coneguts com a cantadors i cantadores, habitualment en el context de situacions de tipus social i festiu. Podem dividir el corpus del gènere en dues branques principals:
Origen | Espanya |
---|---|
Part de | música tradicional espanyola |
- Cant d'estil: es tracta d'una música de ronda o de ball que es canta acompanyada per instruments de corda, entre els quals destaquen la guitarra i el guitarró valencià. Per les seues característiques presenta una relació amb els fandangos, gènere que s'estén per gran part d'Europa meridional i Amèrica i que al País Valencià arriba fins a la Plana de Castelló.
- Albaes: és un cant exclusiu del territori valencià que s'interpretava a les rondes de nit i que s'acompanya habitualment per dolçaina i tabalet, o amb altres instruments de vent i percussió.
El cant valencià s'estén principalment per la zona costanera valenciana, abastant aproximadament entre la Plana de Castelló al nord i la Marina al sud, amb alguns estudiosos que inclouen també l'Alacantí dins el seu territori. Cap a l'oest podem trobar la música fins a comarques com els Serrans, la Foia de Bunyol i la Canal de Navarrés, ja d'àmbit castellanoparlant. El territori coincideix grosso modo amb zones que tradicionalment han desenvolupat una agricultura de regadiu extensiu i amb l'antiga diòcesi medieval de València. El nucli dur del gènere, tanmateix, és l'Horta de València i la Ribera del Xúquer, amb la ciutat de València com a eix principal de producció de cantadors i innovacions.