Català occidental
bloc dialectal del català que inclou el valencià i el català nord-occidental / From Wikipedia, the free encyclopedia
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a gran part de la província de Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Tipus | grup de dialectes |
---|---|
Dialecte de | català |
Ús | |
Parlat a | Catalunya, Andorra, Aragó, País Valencià i Regió de Múrcia |
Estat | Espanya i Andorra |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català | |
Codis | |
Glottolog | cata1290 |
La principal característica que defineix aquest bloc, la qual el contraposa al bloc oriental, és que no va desenvolupar la neutralització de /a/, /ɛ/ i /e/ àtones cap a [ə] i va mantenir la /e/ tancada del protocatalà sense centralitzar cap a /ə/. A més, a diferència de l'oriental, l'occidental tampoc no neutralitza les /ɔ/, /o/ i /u/ en [u] en posició àtona, un tret que comparteix amb el mallorquí (el qual, així i tot, fa part del bloc oriental).
Milà i Fontanals fou el primer que observà l'existència dels dos blocs dialectals el 1861, a la seva obra Los trovadores en España[1].