Catenació
procés químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Catenació és el fenomen que experimenten alguns elements químics d'enllaçar-se mitjançant enllaç covalent tres o més àtoms iguals, un rere l'altre, formant estructures semblants a cadenes.
L'enllaç químic en cadenes d'àtoms d'un mateix element, es produeix només entre els àtoms d'un element que té una valència d'almenys dos i que forma enllaços relativament forts amb si mateix. La propietat és predominant entre els àtoms de carboni, significativa entre els àtoms de sofre i silici, i lleugerament present entre els àtoms de germani, nitrogen, seleni i tel·luri.[1]
El mot «catenació» prové del mot llatí catêna, —ae, que significa «cadena»; i del sufix —ió, del llatí —io, —iōnis, que significa «acció de».[2] Per tant, catenació significa acció d'encadenar-se.
Els elements químics que experimenten catenació han de tenir electronegativitats prou grans per atraure electrons per a l'enllaç covalent, però no tan grans per a atreure'ls amb massa força. Han de compartir electrons. Així, els elements amb valors de rang mitjà d'electronegativitats, és a dir, els elements de la regió central-superior dels grups principals de la taula periòdica, presenten catenació. El carboni i el sofre són els principals candidats. Quan els àtoms de dos elements diferents s'encadenen en alternança, la cadena guanya força per la disparitat d'electronegativitat entre ells. Els elements, però, han de tenir poca tendència a formar ions discrets, en cas contrari, resulta una xarxa iònica en lloc d'una cadena covalent.[3] També es pot deduir quins elements experimenten catenació a partir de les energies d'enllaç. Per exemple en el grup del carboni les energies d'enllaç disminueixen del carboni a l'estany ( 356 kJ/mol; 230 kJ/mol, 200 kJ/mol i 125 kJ/mol) i la tendència a la catenació disminueix en el mateix sentit.[4]