From Wikipedia, the free encyclopedia
Es denomina cercle cromàtic al resultant de distribuir al voltant d'un cercle els colors que conformen el segment de la llum visible de l'espectre solar, mantenint l'ordre correlatiu: terra siena torrat, ataronjat, ocre, verd, blau d'ultramar i violat.
Dels cercles cromàtics que s'han anat elaborant al llarg de la història, n'hi ha moltes variants usades, però una de les més conegudes, pel que fa a llibres de text, en l'ensenyament de la matèria d'art, és la de forma d'hexagrama.
Ara com ara els colors considerats "primaris" s'han depurat per l'ús en les arts gràfiques i es consideren d'aquest tipus el groc, el cian i el magenta. Per exemple:
Aquesta tríada de colors no és la generadora de la infinitud de tots els colors possibles de ser percebuts per l'ull o factibles d'usar-se en les arts gràfiques, ja que permet una finita quantitat de subdivisions. D'aquesta tríada, per exemple, no poden obtenir-se els colors anomenats "pastels" que són els que tenen agregat de blanc en diferents proporcions.
Tots els matisos o colors que percebem posseeixen 3 atributs bàsics:
El grau en què un o dos dels tres colors primaris RGB (Aquesta classificació es refereix als colors bàsics en la composició lluminosa d'una pantalla informàtica R=Red, G=Green, B=Blue, amb què es componen mitjançant l'addició lumínica, diferent de la classificació dels colors bàsics o primaris de la pintura, en la qual es mesclen per addició de pigments físics) predominen en un color. A mesura que les quantitats de RGB s'igualen, el color va perdent saturació fins que es converteix en gris o blanc.
Les teories modernes de l'ús del color determinen que les seves propietats són tonalitat, lluminositat i saturació.
El cercle cromàtic s'usa molt sovint per o determinar les harmonies de color que es faran servir en un determinada obra artística. En aquest sentit, hi ha diverses classes d'harmonies de color, entre elles, les següents:
En el cercle cromàtic es pot observar que hi ha parells de colors ubicats diametralment oposats en la circumferència, units pel diàmetre d'aquesta; a aquests parells de colors se'ls sol anomenar "colors complementaris" o "colors oposats", ja que quan se sobreposa un d'aquests colors sobre un fons del seu color oposat, complementen l'espectre visible, el contrast que s'aconsegueix és màxim. això es denomina "harmonia de contrast d'oposats o complementaris". En aquest cas, es consideren els següents colors complementaris o oposats:
És quan s'arma una composició de colors usant aquells matisos del cercle cromàtic que estan disposats en forma de triangle equilàter, equidistants entre si i amb respecte al centre del cercle com, per exemple, la tríada groc-vermell-blau o la tríada verd-taronja-violat.
Es tracta de la paleta de colors dissenyada pel pintor Carlos Benítez Campos amb colors bàsics i terciaris de la següent manera: en primer lloc escollim per a la nostra paleta tres colors bàsics (primaris o secundaris indistintament), i a continuació hi afegim dos o tres colors que resultin de mesclar de dos en dos els primaris i secundaris del cercle cromàtic no elegits en primer lloc. En total obtindrem cinc o sis colors per pintar un quadre en perfecta harmonia cromàtica.
Aquests colors es troben en la posició contínua del cercle cromàtic i produeixen menys contrast mentre que els complementaris en produeixen més. A més els anàlegs són solucions barates a costoses impressions de color. S'hi afegeixen dos colors bàsics per fer una variació de saturació i aleshores s'obtenen els colors relacionats. L'harmonia de colors anàlegs de verd, groc llimona, groc, ocre i ataronjat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.