Electrònica analògica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'electrònica analògica és la branca de l'electrònica que estudia els sistemes amb senyals que varien de forma contínua en el temps, podent prendre qualsevol valor dins d'un rang determinat. Aquest valor, a més, representa algun tipus d'informació. En contraposició hi ha l'electrònica digital on les variables només poden prendre valors discrets, normalment només dos nivells. El terme "analògic" deriva de la paraula grega ανάλογος (analogos), que significa "proporcional".[1]