Codex Aureus d'Echternach
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Codex Aureus d'Echternach (Codex aureus Epternacensis) conegut també com a Évangéliaire d'Echternach és un codex il·luminat creat en el període de 1030 al 1050 aproximadament,[1] amb una coberta tornada a utilitzar de la ratlla dels anys 980.[2] Es troba al Museu Nacional Germànic de Nuremberg.[3]
Tipus | manuscrit il·luminat, evangeliari i obra d'art |
---|---|
Creador | Abat Humbert |
Creació | Coberta prop 980 Folis segle XI |
Mètode de fabricació | Manuscrit amb miniatures il·luminades. Actualment consta de 136 folis. |
Mida | 44,6 () × 31 () cm |
Col·lecció | |
coberta Book cover of Codex Aureus of Echternach (en) Germanisches Nationalmuseum Nürnberg Inv:KG1138 | |
Catalogació | |
Número d'inventari | Hs 156 142 |
El manuscrit conté versions dels quatre evangelis de la Vulgata, a més a més de la matèria introductòria incloent el cànon de les taules d'Eusebi de Cesarea,[4] és també un important exemple de la il·lustració otoniana, encara que el manuscrit, en oposició a la coberta, probablement està just fora de la fi del règim de la dinastia saxona. Va ser elaborat a l'abadia d'Echternach, sota la direcció de l'abat Humbert.
Consta de 136 folis que mesuren 446 mm per 310 mm. És un dels manuscrits otonians més ricament il·luminats. Conté més de 60 pàgines decorades incloent 16 pàgines plenes de miniatures, 9 pàgines completes de caplletres, 5 retrats d'evangelistes, 10 pàgines decorades amb el cànon de taules, i 16 de mitja pàgina amb caplletres. A més a més, hi ha 503 caplletres més petites, i pàgines pintades per imitar tèxtils. Tot el text està escrit en tinta d'or.[5]