Computació en temps real
sistema en el que el seu correcte funcionament no depèn únicament del resultat lògic del càlcul / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un sistema en temps real es defineix com aquell sistema en el que el seu correcte funcionament no depèn únicament del resultat lògic del càlcul, sinó també del temps en què aquest es realitza. En altres paraules, la computació en temps real consisteix a realitzar còmput en l'instant de temps precís. Les característiques que tenen com a objectiu complir qualsevol d'aquests sistemes són:
- Rapidesa
- Predictibilitat
- Fiabilitat
- Adaptabilitat
Normalment aquests sistemes estan formats per dues parts: un "sistema controlador" i un "sistema controlat". El sistema controlador és aquell que s'encarrega de fer funcionar correctament el sistema controlat mitjançant la interacció amb l'entorn i la informació recollida d'aquest amb l'ajuda de sensors.[1]
A diferència d'un sistema de còmput casual, l'objectiu no és realitzar una operació amb la major rapidesa possible, sinó que ha d'actuar en el moment adequat i a una velocitat controlada. Així doncs, podem dir que un sistema en temps real està subjecte a interactuar en un temps concret (en anglès, anomenat com real-time constraints). Segons la interacció, podem classificar-los en dos tipus:
- Tasques periòdiques: la tasca ha de ser executada cada T períodes (per exemple, un sonar).
- Tasques aperiòdiques: la tasca es crea i es destrueix en l'instant que és utilitzada.
Una de les principals dificultats a l'hora de dissenyar un sistema en temps real és la lluita contra les fallades, ja que un error pot provocar que es desestabilitzi i acabi realitzant una tasca inesperada o no desitjada.
L'airbag n'és un bon exemple, ja que aquest sistema de seguretat implementat en els vehicles ha de reaccionar quan sorgeix un estímul (en aquest cas, quan detecta un xoc) i amb la major rapidesa possible, doncs activar-se en un instant anterior o posterior podria posar en joc la vida del tripulant.