Comunicació òptica per l'espai lliure
From Wikipedia, the free encyclopedia
En telecomunicacions, l'òptica per l'espai lliure (FSO, sigles en anglès de free-space optical), és una tecnologia de comunicació òptica que utilitza la propagació de la llum (visible o infraroja) a l'atmosfera terrestre per transmetre informació entre dos punts. Igual que les xarxes de fibra òptica, aquesta tecnologia utilitza un díode emissor de llum o un làser com a font de transmissió, encara que no necessita que el feix de llum sigui guiat a través de cables òptics. Per a la seva recepció, aquests feixos de llum operen a la part de terahertz de l'espectre. Per rebre el senyal, els feixos de llum se centren en una lent de recepció connectada a un receptor d'alta sensibilitat a través d'un cable de fibra òptica.[1]