parlament bicameral del Brasil From Wikipedia, the free encyclopedia
El Congrés Nacional del Brasil (en portuguès, Congresso Nacional do Brasil) és l'òrgan constitucional que exerceix les funcions del poder legislatiu a nivell federal (elaborar i aprovar lleis i fiscalitzar a l'Estat brasiler). El Congrés Nacional és una institució bicameral, format per dues Casas: el Senat Federal (Senado Federal do Brasil, format per 81 senadors, en representació dels 26 estats més el Districte Federal) i la Cambra dels Diputats (Câmara dos Deputados do Brasil, formada pels 513 diputats federals, representants del poble brasiler).
| 57a legislatura | |
 | |
| Tipus | |
|---|---|
| Tipus | Bicameral |
| Cambres | Senat Cambra de Diputats |
| Líders | |
| President del Senat | Rodrigo Pacheco, DEM des del dia 1 febrer 2021 |
| President del Parlament | Arthur Lira, PP des del dia 1 febrer 2021 |
| Estructura | |
| Membres | 594 membres: 81 Senadors 513 Diputats |
 | |
| Grups polítics Senat del Brasil | |
 | |
| Grups polítics Cambra de diputats | Llista Govern (139)
Oposició (117)
Independent (100)
|
| Elecció | |
| Última elecció Senat del Brasil | 2 octubre 2022 |
| Última elecció Cambra de diputats | 2 octubre 2022 |
| Pròxima elecció Senat del Brasil | 4 octubre 2026 |
| Lloc de reunió | |
 Palau Nereu Ramos, seu del Congrés Nacional  | |
| Palau Nereu Ramos, Brasília | |
| Lloc web | |
| https://www.congressonacional.leg.br/ | |
La presidència del Congrés Nacional recau sobre el President del Senat Federal, ja que el President de la Cambra de Diputats és el segon en la línia de successió presidencial (per darrere del Vicepresident del Govern).[1] Les competències administratives i operatives del funcionament conjunt d'ambdues cases són dispostes pel Reglament Comú del Congrés Nacional del Brasil.[2]
D'ençà la independència del Brasil, la seu del poder legislatiu s'havia ubicat a la capital, Rio de Janeiro. Amb el trasllat de la capital a Brasília, el Congrés Nacional va deixar el Palau Tiradentes (RJ) i es traslladà al Palau Nereu Ramos (DF).[3][4] Com molts dels edificis governamentals de Brasília, l'edifici del Congrés Nacional va ser concebut per l'Oscar Niemeyer, amb el projecte estructural de l'enginyer Joaquim Cardozo i seguint l'estil de l'arquitectura modernista brasilera.[5] La semiesfera còncava és la que ocupa el Senat Federal i la semiesfera convexa és la de la Cambra dels Diputats, totes dues estan fetes de formigó.[6]
L'edifici se situa al mig de l'Eix Monumental, la principal avinguda de la capital. A la part de davant, es troba una gran àrea enjardinada, l'Esplanada dels Ministeris, on es fan desfilades i altres activitats de caràcter públic.[7] A la part contrària, es localitza la Plaça dels Tres Poders, on es troben el Palau del Planalto (seu del poder executiu) i el Palau del Tribunal Suprem Federal (seu del poder judicial).[8]
El sistema bicameral va ser adoptat per adequar-se a la formació federal del país, procurant equilibrar el pes polític de les unitats federatives que el basteixen.[9] Al Senat Federal, tots els estats i el Districte Federal tenen el mateix nombre de representants (3 senadors cada un), independentment de la mida de les seves poblacions.[10] En canvi, la representativitat de la Cambra dels Diputats sí s'estableix sobre la base de la població de cada circumscripció (les circumscripcions coincideixen amb els estats). Per exemple, el més populós, São Paulo, escull 70 diputats, mentre que el menor, Acre, en tria només 8.[11]
Segons l'article 59 de la Constitució Federal del Brasil, el procés legislatiu involucra a les dues cambres en el procés d'elaboració d'un seguit de normes jurídiques:[12]
Totes les normes són valorades per les dues Cases, conjuntament o per separat. Els projectes que es tramiten conjuntament són els relatius a les Lleis Pressupostàries, així com els vetos presidencials a projectes de llei o la creació de crèdits addicionals.[18]
A més de l'habitual política de partits,[19] és habitual que la presa de decisions als hemicicles brasilers es dugui a terme per mitjà de lobbys o, com es coneix al Brasil, bancades parlamentàries. Això és degut a la gran fragmentació dels hemicicles (per exemple, a la legislatura 2019-2022, el Senat compta amb 16 partits diferents i el Congrés en té 24) però, també, pel sistema electoral de llistes obertes.[20] Les bancades més poderoses són:
.jpg)
L'òrgan deliberatiu de direcció del Congrés Nacional és la Mesa del Congrés Nacional. Està composta per membres de les Meses d'ambdues cambres. Es tracta d'un òrgan administratiu regulat per l'article 57.5 de la Constitució Federal.[35]
La composició de la Mesa del Congrés Nacional, a data d'abril de 2021 és:[34]
| Càrrec | Nom | Partit | Estat |
|---|---|---|---|
| President | Rodrigo Pacheco | DEM | Minas Gerais |
| Vicepresident 1r | Marcelo Ramos | PL | Amazonas |
| Vicepresident 2n | Romário | PODE | Rio de Janeiro |
| Secretari 1r | Luciano Bivar | PSL | Pernambuco |
| Secretari 2n | Elmano Férrer | PP | Piauí |
| Secretari 3r | Rose Modesto | PSDB | Mato Grosso do Sul |
| Secretari 4t | Weverton Rocha | PDT | Maranhão |
Les legislatures són períodes de quatre anys, coincidint amb el mandat dels diputats federals. Les sessions plenàries al Congrés Nacional tenen lloc entre el 2 de febrer i el 17 de juliol i entre l'1 d'agost i el 22 de desembre. Cada un d'aquests blocs són anomenats període legislatiu, mentre que cada any natural és anomenat de sessió legislativa ordinària. Si el Congrés s'ha de reunir fora de les dates establertes en aquest calendari, és necessari fer una convocatòria extraordinària, donant peu a una sessió legislativa extraordinària.
.jpg)
El Congrés Nacional té com a funcions disposar, amb la sanció del President de la República, sobre totes les matèries que siguin competència de la Unió i, en especial:[36]
Són competència exclusiva del Congrés Nacional:[37]
Els membres del Congrés Nacional són coneguts com congressistes o parlamentaris, sent dividits entre senadors i diputats federals. No pot haver-hi cap diferència de remuneració entre uns i altres.
Amb la finalitat de garantir la independència del Poder Legislatiu, els parlamentaris obtenen algunes prerrogatives especials, com per exemple la immunitat:
També coneguda com inviolabilitat, consisteix en suspendre el delit d'opinió (injúria, difamació, calumnia...) en l'exercici de les seves funcions. Així doncs, els congressistes són inviolables, civil i penalment, per qualsevulla de les seves opinions, paraules o vots, sempre i quan siguin pertinents a l'exercici dels seu càrrec.[38]
És la prerrogativa que garanteix al parlamentari la impossibilitat de ser pres, excepte si ho fos durant la comissió de fets delictius molt greus (terrorisme, tràfic, tortura...).[39] D'aquesta manera, el congressista no podrà ser pres de manera cautelar o preventiva, ni per una sentència d'un tribunal ordinari. En el cas de trobar-se encausat en un procés criminal, aquest podria ser deixat en suspens a petició del seu partit i amb l'aprovació de la majoria de la cambra del congressista.[40]
També conegut com aforament ratione muneris, implica que un congressista encausat per un delicte comès durant el temps que estigui en exercici del seu càrrec de Senador o Diputat Federal, només podrà ser jutjat pel Tribunal Suprem Federal si aquell segueix ostentant l'esmentat càrrec.[41]
Per tal d'assegurar al màxim el bon funcionament del Poder Legislatiu, els seus membre compten amb altres garanties addicionals:[42]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
