Constitució Espanyola de 1812
Llei espanyola / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la Constitució Espanyola amb més articles (més del doble de l'actual). A més, va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders,[1][2] la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, la llibertat d'impremta, la llibertat d'indústria i el dret de propietat, entre altres. El text establia que la religió de la nació espanyola és la catòlica i prohibia de manera expressa l'exercici de qualsevol altra,[3] i el rei ho continuava essent "por la gracia de Dios y la Constitución".[4] De la mateixa manera, aquest text constitucional no va reconèixer cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania[5] La mateixa paraula "dona" apareix escrita una sola vegada, dins una citació accessòria de l'article 22.
Tipus | constitució |
---|---|
Estat | Espanya |
Publicació | 1812 |