Contraofensiva ucraïnesa del 2023
operació militar durant la invasió russa d'Ucraïna / From Wikipedia, the free encyclopedia
La contraofensiva ucraïnesa del 2023 és una operació militar que es va produir en el marc de la invasió russa d'Ucraïna. Tot i que no seria fins al 10 de juny del 2023 que el president ucraïnès Volodímir Zelenski faria públic oficialment que l'ofensiva de primavera havia començat, molt abans van començar les accions prèvies per preparar-ne el terreny.[1]
L'exactitud de la informació d'este article és discutida. |
Aquest article es refereix a esdeveniments derivats de la Invasió russa d'Ucraïna del 2022. |
guerra russo-ucraïnesa | |
---|---|
Tipus | contraofensiva i ofensiva militar |
Data | 4 de juny - 30 de novembre del 2023 |
Lloc | Ucraïna Oriental |
Estat | Ucraïna |
Resultat | Ucraïna recaptura 14 pobles a les províncies de Zaporíjia i Donetsk |
Participants | Forces Armades d'Ucraïna, Forces Armades de Rússia i forces russes no regulars durant la invasió russa d'Ucraïna del 2022 |
Cronologia | |
El 26 de juliol Ucraïna va intensificar la contraofensiva, iniciant un atac més massiu i amb unitats de combat més grans i més ús d'equipament militar occidental. A l'est, al front de Bakhmut, van avançar en l'intent d'envoltar pels flancs Bakhmut. Al front de Zaporíjia, al sud del país, van recuperar la població de Staromaiorske en l'eix de Velika-Novossilka (direcció Berdiansk), i van iniciar el flanqueig de Robòtine a l'eix més occidental d'Oríkhiv (direcció Melitòpol). En aquestes darreres incursions van arribar per primer cop a la línia fortificada russa (o línia Surovikin), un cop havien aconseguit trencar les defenses avançades russes les setmanes anteriors.[2]
En general, l'ofensiva es va dur a terme sobretot en dos fronts o teatres d'operacions: el front sud a Zaporíjia i el sud-est i est a Donetsk. En menor mesura es van produir també operacions militars als extrems de la línia del front: per part d'Ucraïna s'intentava avançar a Kherson en una presa de posicions a la riba oriental (sud) del Dniéper, mentre que Rússia pressionava al nord-est, a l'eix Svàtove i Kreminnà a Luhansk, així com a Kupiansk (Khàrkiv), per atraure tropes ucraïneses ubicades a altres fronts, en especial Bakhmut i Zaporíjia.
Gairebé cinc mesos des del seu inici, destacades figures ucraïneses i analistes occidentals van començar a valorar negativament l'èxit de la contraofensiva. Les declaracions del general ucraïnès Valeri Zalujni, a principis de novembre de 2023, en relació a que la guerra havia arribat a un "punt mort" van ser considerades pels observadors com una admissió del seu fracàs,[3] i van anar seguides d'avaluacions més concretes fetes pels analistes, especialment pel que fa a l'èxit operatiu, des de diverses setmanes abans.[4] Fins al moment, els objectius inicials d'arribar al Mar d'Azov i dividir en dos el territori rus ocupat al sud d'Ucraïna no s'havien assolit i un avanç el 2023 es va considerar, àmpliament, poc probable.[5][6][7]