Cop d'estat a Tailàndia del 2006
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cop d'estat a Tailàndia de 2006 va tenir lloc el 19 de setembre[1] d'aquest any i va ser liderat i iniciat per unitats militars pertanyents a forces especials de l'Exèrcit Reial Tailandès durant l'absència del Primer Ministre, Thaksin Shinawatra, qui es trobava en les Nacions Unides, i després d'una lenta crisi present des de gener per les controvertides operacions financeres de la família de Thaksin. El cop d'estat es va produir un mes abans de la celebració de les eleccions generals previstes pel 15 d'octubre. La junta militar, encapçalada pel general Sonthi Boonyaratglin, va derogar la constitució, va dissoldre l'Assemblea Nacional i el Tribunal Constitucional, va decretar la llei marcial, va prohibir les activitats polítiques en tot el país, inclosa la creació de nous partits i va decretar la censura de premsa amb la intervenció dels mitjans de comunicació i el bloqueig d'Internet.
Tipus | cop d'estat | ||
---|---|---|---|
Data | 19 setembre 2006 | ||
Estat | Tailàndia | ||
Els colpistes van declarar la seva lleialtat al rei Bhumibol Adulyadej i van crear un Consell per a la Reforma Democràtica sota la Monarquia Constitucional que va assumir els poders executius i legislatius i que va ser reconegut oficialment com a «govern provisional» pel rei el 22 de setembre.
Entre les altres mesures adoptades per les autoritats militars es van succeir la creació d'una Comissió Anticorrupció dirigida pel president del Tribunal Suprem que investigaria les operacions econòmiques i financeres del gabinet deposat i dels seus familiars, amb capacitat per a formular acusacions i requisar béns. Es van detenir diversos ministres que romanien en el país, així com a dirigents del partit del Primer Ministre, Thai Rak Thai.
La comunitat internacional va reaccionar condemnant el cop d'estat de manera gairebé generalitzada, encara que amb diferents matisos. Estats Units, la Unió Europea i Rússia es van mostrar contraris i van sol·licitar l'immediat restabliment de la legalitat i el retorn a la democràcia; Xina va manifestar que, de conformitat amb la seva política de no ingerència, no es pronunciava sobre la situació; les Nacions Unides, a través del seu Secretari General, Kofi Annan, van demanar la tornada a la normalitat democràtica.
La Borsa de Nova York i altres de la zona asiàtica van reaccionar amb baixes generalitzades en el primer dia del cop d'estat, encara que es van estabilitzar al llarg de la setmana següent. El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial van mostrar la seva preocupació encara que van descartar un impacte notable sobre l'economia de la zona.
Les organitzacions de drets humans com Human Rights Watch, la Comissió Asiàtica de Drets Humans i Amnistia Internacional van criticar amb duresa el cop i la consegüent limitació de drets fonamentals com la llibertat de premsa i la llibertat d'expressió.
En l'àmbit intern, els resultats de les enquestes elaborades els dies immediatament posteriors a l'aldarull, van mostrar un massiu suport de la població a aquesta. No obstant això, també es van produir manifestacions limitades a la capital, Bangkok. Activistes procedents de diferents universitats contraris al cop, però també al mateix Thaksin, es van oposar a la revolta i a les retallades de les llibertats públiques. L'economia tailandesa es va veure afectada per un descens continuat de la borsa de valors de Bangkok des del dia 21 de setembre i la depreciació de la moneda local, el baht, si bé els analistes van destacar que la situació només mantindria efectes negatius en el quart trimestre de l'any 2006, esperant que fos menor que en anteriors crisis polítiques al país. Totes les previsions apuntaven a una recuperació en 2007.
L'1 d'octubre es va aprovar una Constitució provisional que va ser signada i ratificada pel rei i es va nomenar Primer Ministre interí el general retirat, Surayud Chulanont, que va dirigir el govern provisional a Tailàndia.