Cúria Pontifícia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica. Està compost per un grup d'institucions, anomenades dicasteris, sota la direcció del Papa,[1] que exerceixen les funcions legislatives, executives i judicials. Es coordina i proporciona la necessària organització central per al correcte funcionament de l'Església i l'assoliment dels seus objectius. La potestat de la cúria romana es considera vicària del papa:[2]
« | En l'exercici suprem, ple i immediat del seu poder sobre tota l'Església, el Romà Pontífex se serveix dels dicasteris de la Cúria Romana, que, en conseqüència, realitzen la seva tasca en el seu nom i sota la seva autoritat, per bé de les Esglésies i servei dels sagrats pastors | » |
— Decret sobre la funció pastoral dels bisbes en l'Església, Christus Dominus, 9.[3] |
«Cúria Romana» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «cúria romana». |
Cúria a l'edat mitjana i, posteriorment en el llatí usual, significa "tribunal", més aviat en el sentit de "cort reial", que no pas en el de "tribunal de justícia". La cúria romana, és la cort papal, i assisteix el papa en l'exercici de les seves funcions. La Cúria Romana pot semblar imprecisa en comparació amb els gabinets dels països amb governs de tipus occidental, i només la segona secció de la Secretaria d'Estat, conegut també com la secció de relacions amb els estats, i la Congregació per l'Educació Catòlica, poden comparar-se directament amb els ministeris d'un govern civil.
És normal que cada diòcesi catòlica tingui la seva pròpia cúria per a la seva administració. Per a la diòcesi de Roma, aquestes funcions no es gestionen mitjançant la cúria romana, sinó pel Vicariat General de Sa Santedat per a la Ciutat de Roma, segons el que disposa la constitució apostòlica Ecclesia in Urbe. El vicari general de Roma, tradicionalment un cardenal, i el seu delegat el vicari adjunt, que ostenta el títol personal d'arquebisbe, supervisen la gestió de la diòcesi per delegació d'aquest papa, però no amb més dependència de la cúria romana, com a tal, que altres diòcesis catòliques de tot el món.
Fins recentment, hi havia càrrecs hereditaris a la cúria romana, ostentant títols denominats "funcions" que van finalitzar quan el papa va perdre els estats papals. Una reforma ordenada per Pius X va ser incorporada al Codi de Dret Canònic de 1917. Una altra reorganització va ser començada per Pau VI en 1960. Entre els èxits d'aquesta reforma curial hi ha la modernització d'aquells processos i la internalització de l'equip de la cúria. Aquestes reformes estan reflectides en el segon Codi de Dret Canònic, de 1983.[4]
La composició de la cúria romana, d'acord amb el lloc web oficial de la Santa Seu, consta dels següents òrgans:[5]