Daniël Wayenberg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Daniël Wayenberg (14è districte de París, 11 d'octubre de 1929 - Courbevoie, 17 de setembre de 2019)[1][2] fou un pianista i compositor neerlandès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (nl) Daniel Ernest Joseph Carel Wayenberg 11 octubre 1929 14è districte de París (França) |
Mort | 17 setembre 2019 (89 anys) Courbevoie (França) |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pianista, pedagog musical |
Gènere | Música clàssica del segle XXI |
Professors | Ary Verhaar i Marguerite Long |
Instrument | Piano |
Premis | |
El fill de la violinista russa Margarete Berson i periodista holandesa, nascut a París i crescut als Països Baixos, va tenir les seves primeres lliçons amb la seva mare. Després estudia a l'Haia amb Ary Verhaar i al Conservatoire de París amb Marguerite Long.[3] A mesura que el participant més jove del Concurs Internacional Marguerite Long-Jacques Thibaud va rebre el 1949 el Gran Premi de París.[2]
El 1953 va debutar al "Carnegie Hall" de Nova York amb la Filharmònica de Nova York sota la direcció de Dimitri Mitropoulos.[2] A continuació, va recórrer el EUA, Canadà, Indonèsia i diversos països europeus i es va unir a festivals internacionals. Va rebre el "Grand Prix du Disque" diverses vegades, incloses el 1956 per a l'enregistrament d'obres de Johannes Brahms, Maurice Ravel, George Gershwin i Serguei Rakhmàninov.[4]
Wayenberg va actuar com a solista de piano amb directors com Eugen Jochum, Karl Böhm, Jean Martinon, Rafael Kubelík, George Szell, Sir John Barbirolli, Georges Prêtre i Bernard Haitink. A més, també va aparèixer com a pianista de jazz i va publicar àlbums amb Louis van Dijk.[5] El 1962, els Països Baixos el distingeixen amb l'Orde de Oranje Nassau. A França, va ser guardonat amb el "Chevalier des Arts et des Lettres" el 1967.[3] El 1985 va ser professor de piano al Conservatori de Rotterdam.
A més d'obres de música de cambra, Wayenberg, va compondre una simfonia i un concert per a tres pianos.