Democràcia liberal
From Wikipedia, the free encyclopedia
La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els drets i llibertats garantits per les constitucions de les democràcies liberals són diversos, però normalment inclouen gran part dels següents drets: a la intimitat, a la propietat privada, a la igualtat davant la llei, així com les llibertats d'expressió, associació i culte. En les democràcies liberals aquests drets (de vegades coneguts com a "drets fonamentals") solen estar regulats ben constitucionalment o bé mitjançant llei. A més a més, generalment hi ha institucions civils amb la capacitat d'administrar o reforçar aquests drets.
Les democràcies liberals solen caracteritzar-se per la tolerància i el pluralisme; les idees socials i polítiques diferenciades, àdhuc les més extremes, poden coexistir i competir pel poder polític sempre sobre una base democràtica. Aquest tipus de democràcia celebra periòdicament eleccions on els diferents grups polítics tenen l'oportunitat d'arribar al poder. A la pràctica, aquestes eleccions les guanyen els grups que defensen la democràcia liberal, de mode que el sistema es perpetua per si mateix.
El terme "liberal" dins l'expressió "democràcia liberal" no implica que el govern d'una democràcia d'aquest tipus hagi de seguir estrictament la ideologia política del liberalisme, si bé el concepte pur de "democràcia liberal" neix del corrent del liberalisme polític.