El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif,[1] se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.
Dades ràpides Guerra del Rif, Tipus ...
Desembarcament d'AlhucemasGuerra del Rif |
---|
Desembarcament logístic a la platja de Morro Nuevo |
Tipus | desembarcament militar |
---|
Data | 8 de setembre del 1925[1] |
---|
Coordenades | 35° 14′ 50″ N, 3° 55′ 56″ O |
---|
Lloc | Al Hoceima |
---|
Resultat | Decisiva victòria hispanofrancesa |
---|
|
|
|
|
|
|
Forces rifenyes • 9.000 rifenys • Mercenaris especialistes[4] • 14 peces d'artilleria • Nius de metralladores |
|
|
Forces terrestres 156 europeus morts 205 soldats indígenes morts 895 europeus ferits 1080 soldats indígenes ferits Forces navals Cap va resultar greument danyat però molts van rebre impactes. Forces aèries 8 avions perduts 7 aparells averiats[3] |
Aprox. 700 |
|
Tanca
L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols[5] transportats des de Ceuta i Melilla per l'Armada combinada hispano-francesa. L'operació va tenir com a comandant en cap al llavors "Director Militar" d'Espanya, general Miguel Primo de Rivera, i com a cap executiu de les forces de desembarcament a les platges de la badia d'Alhucemas al general José Sanjurjo, a les ordres del qual estaven les columnes dels generals caps de les brigades de Ceuta i Melilla, Leopoldo Saro Marín i Emilio Fernández Pérez, respectivament. Entre els caps participants en l'acció es trobava el llavors coronel Francisco Franco, qui per la seva actuació al capdavant de les tropes de la Legió va ser ascendit a general de brigada.