Dispersió de les llavors
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dispersió de llavors -o disseminació- és el moviment o transport de les llavors lluny de la planta mare. Les plantes tenen una mobilitat limitada i per tant depenen d'una varietat d'estratègies de dispersió per al transport dels seus propàguls incloent els vectors, tant siguin abiòtics com biòtics. Les llavors poden ser dispersades lluny de la planta mare, individualment o juntament amb els fruits i d'aquest fenomen se'n diu en termes generals telecòria. Els patrons de dispersió de llavors es determinen en gran part pel mecanisme de dispersió i això té implicacions importants per a l'estructura demogràfica i genètica de les poblacions de les plantes, així com dels patrons de migració i les interaccions entre espècies. Algunes plantes mostren adaptacions ben singulars i només dispersen les seves llavors, en resposta a un estímul molt concret del medi ambient que l'envolta. Amb tot, la disseminació no és, en general, un procés tan especialitzat com la pol·linització