Dracula (pel·lícula de 1931)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dracula és una pel·lícula de terror sobrenatural estatunidenca de 1931 dirigida i coproduïda per Tod Browning a partir d’un guió escrit per Garrett Fort. Es basa en l’obra teatral Dracula de Hamilton Deane i John L. Balderston de 1924, que al seu torn adapta la novel·la Dràcula de Bram Stoker de 1897.[3] La pel·lícula és protagonitzada per Béla Lugosi com el comte Dràcula, un vampir que emigra de Transsilvània a Anglaterra i s'aprofita de la sang de les víctimes vives, inclosa la promesa d'un jove.
Cartell (Estil F) | ||
Fitxa | ||
---|---|---|
Direcció | Tod Browning i Karl Freund | |
Protagonistes | ||
Producció | Carl Laemmle Jr. i Tod Browning | |
Dissenyador de producció | Charles D. Hall | |
Guió | Garrett Fort, John L. Balderston i Tod Browning | |
Música | Philip Glass | |
Fotografia | Karl Freund | |
Muntatge | Milton Carruth | |
Productora | Universal Studios | |
Distribuïdor | Universal Studios i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Estrena | 12 de febrer de 1931 a Nova York 14 de febrer de 1931 als Estats Units d'Amèrica | |
Durada | 85 minutes[1] | |
Idioma original |
| |
Color | en blanc i negre | |
Pressupost | $341,191.20[2] | |
Descripció | ||
Basat en | Dràcula i Dracula | |
Gènere | cinema de terror, cinema de vampirs, drama i pel·lícula basada en una novel·la | |
Lloc de la narració | Londres i Transsilvània | |
|
Produïda i distribuïda per Universal Pictures, Dracula és la primera adaptació cinematogràfica sonora de la novel·la de Stoker.[4] Es va considerar que diversos actors interpretessin el personatge del títol, però Lugosi, que anteriorment havia interpretat el paper a Broadway, va aconseguir finalment el paper. La pel·lícula es va rodar parcialment en platós dels Universal Studios Lot de Califòrnia, que van ser reutilitzats a la nit per al rodatge de Drácula, una versió en castellà de la història produïda simultàniament per Universal.
Dracula va ser un èxit comercial i crític després del llançament, i va provocar diverses seqüeles i derivacions. Ha tingut una notable influència en la cultura popular, i la interpretació de Lugosi de Dràcula va establir el personatge com una icona cultural, així com el vampir arquetípic en obres de ficció posteriors. El 2000, la pel·lícula va ser seleccionada per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units per conservar-la al National Film Registry com "significativa culturalment, històricament o estèticament".[5][6]