Ducat de Saxònia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana. Comprenia l'àrea dels actuals länder de la Baixa Saxònia, Saxònia-Anhalt, Rin del Nord-Westfàlia, i part de Slesvig-Holstein, cobrint la major part del nord d'Alemanya.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Herzogtum Sachsen (de) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
Població humana | ||||
Idioma oficial | llatí | |||
Religió | cristianisme | |||
Dades històriques | ||||
Creació | 804 | |||
Dissolució | 1296 (Gregorià) | |||
Següent | Ducat de Saxònia-Wittenberg, Saxònia-Lauenburg, County of Oldenburg (en) i Bisbat de Lübeck | |||
Organització política | ||||
Membre de | ||||
Les primeres referències al saxons es remunten entre els segles III i V, quan eren una tribu germànica que habitava el nord del riu Elba i que es va expandir al sud del riu cap a Westfàlia i Estfàlia. També es van expandir a les ribes del Rin, i juntament amb els angles i els juts van ocupar les Illes Britàniques. L'any 531 els saxons es van aliar amb els francs per destruir el regne veí de Turíngia. Durant el període merovingi els saxons van mantenir la seva autonomia respecte al regne franc. El 772, després de la mort del seu germà Carloman I, Carlemany va iniciar la conquesta de Saxònia. Després de tres dècades de guerra els saxons van quedar sota domini franc i el paganisme germànic va ser substituït pel cristianisme. D'aquesta manera van quedar incorporats a l'Imperi Carolingi.