Economia d'Armènia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Després de diversos anys de creixement econòmic de dos dígits, Armènia va enfrontar una forta recessió l'any de 2009, amb el seu PIB sofrint una caiguda de 14% aquell any. La retracció en el sector de construcció civil i en els enviaments fets per treballadors armenis en l'exterior van ser les principals causes de la caiguda.[1] L'economia va començar recuperar-se el 2010 amb gairebé 5% de creixement.[1]
Moneda | dram | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Organitzacions comercials | OMC, CEI | ||||||
Estadístiques | |||||||
PIB nominal | 11.536.590.635,827 $ (2017) | ||||||
PIB (en PPP) | 20.61 miliards (2013) | ||||||
Rànquing PIB | 133è (2013) | ||||||
Taxa del PIB | 4.6% (2013) | ||||||
PIB per càpita | 6 300 (2013) | ||||||
PIB (PPP) per càpita | 9.667,959 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
PIB per sector | agricultura 20,6%, indústria 37,3%, serveis 42,1% (2013) | ||||||
Inflació | 6,2% (2013) | ||||||
Taxa de creixement real | 0,2 % (2016) | ||||||
Població sota el llindar de pobresa | 35,8% (2010) | ||||||
Força laboral | 1.394.000 (2013) | ||||||
Ocupació laboral per sector | agricultura 44,2%, indústria 16,8%, serveis 39% (2008) | ||||||
Taxa d'atur | 17,3% (2012) | ||||||
Indústries principals | processament de diamants, màquines-eina, màquines de forja de metalls, motors elèctrics, pneumàtics, tèxtils, llenceria, sabates, seda, substàncies químiques, camions, instruments, microelectrònics, fabricació de joias, desenvolupament de programari, processament d'aliments, begudes | ||||||
Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
Finances públiques | |||||||
Deute extern | 7 839 milions (2013) | ||||||
Ingressos | 2 677 milions (2013) | ||||||
Despeses | 2 707 milions (2013) | ||||||
Reserves totals | 2.314.113.951 $ (2017) | ||||||
Nota: dades monetàries en dòlars (US$) |
Durant el període soviètic amb economia planificada, Armènia va desenvolupar una forta indústria, subministrant màquines-eina, tèxtils i altres manufacturats a les altres repúbliques.[1] Des del seu independència el país té s'ha tornat per una agricultura en petita escala, diferent del complex agrícola-industrial de l'era soviètica.[1]
Des de la independència el 1991, Armènia té fet moltes reformes en l'economia, incloent privatitzacions, reformes en els preus i prudents reformes fiscals.[1] Fins a la independència la seva economia era basada en la indústria - principalment productes químics, electrònics, processament d'aliments, goma sintètica i tèxtils.
El conflicte amb Azerbaidjan pel domini de la regió d'Alt Karabakh va contribuir per una caiguda de l'economia durant la dècada de 1990.