El Poble Català
setmanari i després un diari polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell. Aparegué com a alternativa a La Veu de Catalunya, presentant una tendència catalanista republicana de centre. Al cap d'un any el setmanari esdevingué diari, sota la direcció de Francesc Rodón. Des de l'11 de maig de 1906 al 14 d'abril de 1918 es publicaren 4.603 números, ocupant el segon lloc per durada dins la història de la premsa catalana.[1]
Portada del número 2404 (9 d'octubre de 1911) | |
Tipus | periòdic |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català |
Data d'inici | 11 maig 1906 |
Data de finalització | 14 abril 1918 |
Director | Joan Ventosa i Calvell |
Adreça | Casa Tobella i Costa, carrer del Compte de l'Assalt, núm 45, Barcelona i carrer Fortuny núm 2. |
Lloc de publicació | Barcelona |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Periodicitat | Setmanari (1904-1905) Diari (1906-1918) |
Àmbit | Catalunya |
Tema | Polític i cultural |
La publicació va entrar en crisi quan es tancaren els pactes entre el catalanisme republicà i el radicalisme de Lerroux, de cara a les eleccions del 1914. Aquesta crisi es va allargar fins al 1918, moment en què va tancar. De 1906 fins al 1910, El Poble Català destacà per la publicació d'una biblioteca literària homònima d'autors nacionals i estrangers amb 19 títols que va adquirir gran ressò. Eugeni d'Ors hi assajà el Glossari i el pseudònim Xènius, i hi col·laboraren, entre altres, Pompeu Fabra, Joan Maragall i Antoni Rovira i Virgili.
El Poble Català, era l'alternativa a La Veu de Catalunya, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i d'altres diaris com El Progreso o La Protesta. Mentre fou setmanari hi col·laboraren alguns mestres de la lletres catalanes com l'esmentat Eugeni d’Ors, i altres com Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i molts altres escriptors.
Els homes d'El Poble Català tindran en compte els seus precedents i es proclamaran més d'un cop hereus de L'Avenç (1881-1893).