El Gattopardo
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Gattopardo, o El Guepard (títol original, en italià, Il Gattopardo) és l'única novel·la de l'escriptor i aristòcrata italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, apareguda l'any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent.
(it) Il Gattopardo | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Giuseppe Tomasi di Lampedusa |
Llengua | italià |
Publicació | Itàlia, 1958 |
Creació | 1954 |
Editorial | Feltrinelli |
Dades i xifres | |
Gènere | ficció literària |
Nombre de pàgines | 330 |
Personatges | |
Lloc de la narració | Sicília Itàlia |
Premis | |
Premis | Premi Strega (1959) |
Altres | |
ISBN | 978-0-679-73121-4 |
OCLC | 312310 |
Tomasi di Lampedusa hi descriu alguns episodis de la vida de Fabrizio Salina, un príncep sicilià, en el context de les turbulències revolucionàries italianes del Risorgimento, que el porten a descriure el caràcter sicilià i les peculiaritats de Sicília al llarg de la història, i la seva interpretació de la transició entre un ordre antic i un nou ordre.
L'autor s'inspirà en Giulio Fabrizio di Lampedusa, el seu besavi, per crear el personatge de don Fabrizio. Les armes d'aquest patriarca eren un lleó lleopardat (és a dir, el lleó de perfil, lleó passant, com un lleopard, a diferència del lleó rampant), que l'autor va transformar en guepard «dansant» a la seva obra.[1]
L'autor va declarar que les reflexions del príncep Salina sobre la societat eren en realitat les seves. En apropar-se les celebracions del centenari de la unificació italiana, l'autor volia parlar de l'oportunisme que segons ell havia caracteritzat l'època, ben lluny de l'entusiasme que presentava la historiografia oficial italiana.[2] De vegades presentada com una novel·la «reaccionària», aquesta obra és en realitat molt crítica sobre les elits tradicionals. Planteja la dicotomia entre un món que s'acaba i és tot aparença i un aparentment nou que només canvia noms però roman amb la mateixa moralitat.