El vigilant en el camp de sègol
novel·la de J. D. Salinger / From Wikipedia, the free encyclopedia
El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye, en versió original) és una novel·la de l'escriptor estatunidenc J. D. Salinger publicada parcialment en una sèrie entre 1945 i 1946, abans de ser novel·lada el 1951.
The Catcher in the Rye | |
---|---|
Coberta i llom de la primera edició | |
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | J. D. Salinger |
Llengua | anglès |
Artista de la coberta | E. Michael Mitchell (en) |
Publicació | Estats Units d'Amèrica, 16 de juliol de 1951 |
Editorial | Little, Brown and Company |
Edició en català | |
Traductor | Ernest Riera i Josep M. Fonalleras[1] |
Dades i xifres | |
Gènere | Novel·la |
Nombre de pàgines | 120 |
Personatges | |
Lloc de la narració | Nova York |
Representa l'entitat | pel·lícula |
Moviment | literatura realista |
Premis | |
Premis | Els 100 llibres del segle de Le Monde Els grans èxits del segle XX: 100 llibres de ficció en anglès |
Altres | |
ISBN | ISBN 8475962653 |
Identificador Library of Congress Classification | PS3537.A426 C3 |
Ha estat una novel·la molt traduïda.[2] Al voltant d'un milió de còpies es venen cada any, amb vendes totals de més de 65 milions de llibres.[3] La novel·la va ser inclosa a la llista del 2005 de Time de les 100 millors novel·les en anglès escrites des de 1923, i va ser nomenada per Modern Library i els seus lectors com una de les 100 millors novel·les en anglès del segle xx.[4][5][6] El 2003, es va classificar al número 15 de l'enquesta de la BBC " The Big Read ". Fou traduïda al català per Xavier Benguerel el 1965, sota el títol L'ingenu seductor, i publicada a la col·lecció El Club dels Novel·listes del Club Editor i, posteriorment, per Ernest Riera i Josep Maria Fonalleras el 1990 i publicada per Editorial Empúries.
Originalment pensada per a adults, sovint ha atret els adolescents pel seu tractament de l'angoixa i alienació, i com una crítica a la superficialitat de la societat.[7][8] La novel·la també tracta temes complexos d'innocència, identitat, pertinença, pèrdua, connexió, sexe i depressió. El personatge principal, Holden Caulfield, s'ha convertit en una icona de la rebel·lió adolescent.[9] Caulfield, gairebé major d'edat, dóna la seva opinió sobre una gran varietat de temes mentre narra els seus esdeveniments vitals recents.