Desintegració β
procés pel qual un radioisòtop pot transformar-se en altres radioisòtops, mitjançant l'emissió d'una partícula β / From Wikipedia, the free encyclopedia
La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble. L'equació general és:
On:
- : nuclis pare i fill, respectivament.
- i : nombre de protons (nombre atòmic), nombre de neutrons i nombre de nucleons (nombre màssic), respectivament.
- i : electró i positró.
- i : neutrí electrònic i antineutrí electrònic.
La desintegració beta, β, inclou tres tipus de desintegracions, la β–, la β+ i la β inversa:[1]
- Desintegració β–, a vegades anomenada desintegració neutrònica: un neutró es transforma en un protó, un electró i un antineutrí electrònic segons l'equació: . El nucli atòmic pare X es transforma en un nucli atòmic fill Y del mateix nombre màssic A (nuclis isòbars) i un nombre atòmic Z una unitat superior (Z + 1). Per exemple:
- Desintegració β+: un protó es transforma en un neutró, un positró i un neutrí electrònic segons l'equació: . El nucli atòmic pare X es transforma en un nucli atòmic fill Y del mateix nombre màssic A (nuclis isòbars) i un nombre atòmic Z una unitat inferior (Z – 1). Per exemple: . El positró generat en aquesta reacció viatjarà a través del nigul d'electrons que envolta el nucli atòmic i es combinarà amb un d'aquests electrons provocant la seva aniquilació mútua i la producció de dos fotons, cadascun d'energia de mec² = 511 keV, emesos en direccions oposades per conservar el moment lineal.[2]
- Captura electrònica o desintegració β inversa: un nucli pare pot capturar un dels seus propis electrons orbitals i emetre un neutrí. Aquest és un procés que competeix amb l'emissió de positrons, i té el mateix efecte sobre el nombre atòmic, disminueix en una unitat. Més comunament es tracta d'un electró de la capa K, la més propera al nucli, que és capturat, i per això és referit com a captura K. L'equació general és: . Un exemple típic és el del decaïment del beril·li 7: .[3]