Emmanuel de Rougé
From Wikipedia, the free encyclopedia
El vescomte Olivier-Charles-Camille-Emmanuel de Rougé, nascut l'11 d'abril del 1811 (París) i mort el 27 de desembre del 1872 (Castell de Bois-Dauphin a Précigné, Sarthe), fou egiptòleg i filòleg francès, membre de la Casa de Rougé.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 abril 1811 París |
Mort | 27 desembre 1872 (61 anys) château de Bois Dauphin (França) (fr) |
Conseller d'Estat de França | |
1854 – | |
Conservador Departament d'Antiguitats Egípcies del Museu del Louvre | |
1849 – 1854 | |
Senador del Segon Imperi | |
Activitat | |
Ocupació | catedràtic, egiptòleg, arqueòleg, conservador |
Ocupador | Collège de France, catedràtic (1860–1872) |
Membre de | |
Família | |
Família | House of Rougé (en) |
Fills | Robert de Rougé (en) , Alexis-Hervé-Jacques de Rougé (en) |
Germans | Adolphe de Rougé |
Premis |
Fou fill de Augustin Charles Camille de Rougé, cinquè comte de Rougé, comte de Plessis-Bellière, marquès de Fay, i d'Adélaïde Charlotte Colombe de La Porte de Riantz (1790 ✝ 1852).
Fou membre de l'orde la Légion d'honneur, membre de l'Institut de France, membre de l'Académie des sciences i membre de l'Académie des inscriptions (1853), conservador del museu egipci del museu del Louvre (1849), conseller d'Estat (1854) i professor d'arqueologia egípcia al Collège de France (1864). És autor de diversos llibres sobre Egipte i la seva història.
El vescomte de Rougé fou el darrer senador del Segon Imperi nomenat per l'emperador Napoleó III abans de la derrota de Sedan, que n'impedí la promulgació.
Els busts del vescomte Emmanuel es troben exposats al Louvre i al Museu d'Antiguitats Egípcies al Caire.