Enric Bargés i Pombo
«Militar.» / From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Bargés i Pombo (Barcelona, 11 de juliol de 1842[1] — Madrid, 1906) fou un militar català, senador del regne i Capità general de Catalunya durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 11 juliol 1842 Barcelona | ||||||||||||||||||||||||
Mort | 17 setembre 1906 (64 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||
Ocupació | militar | ||||||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||
Rang militar | Tinent General | ||||||||||||||||||||||||
Premis |
Va estudiar a l'Escola Pia de Sant Antoni, i en acabar els estudis marxà a l'Acadèmia General Militar.[2] Va combatre a la Guerra d'Àfrica i a la Tercera Guerra Carlina.[3] i en 1878 va combatre a Cuba.[4] En 1887 va ascendir a tinent general i mercè a això fou nomenat capità general de la IX Regió Militar (Granada) en 1891. En 1898-1899 fou Capità general de les Illes Canàries[5] i el 1901-1902 fou Capità general de Catalunya. Durant el seu mandat va declarar l'estat de guerra a tota la província de Barcelona per reprimir la vaga general de 1902.[6]
També fou escollit senador per la província de Còrdova en la legislatura 1898-1899 i per les Illes Canàries en 1901-1902.[7]