Escriptura de dues caixes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una escriptura de dues caixes o alfabet bicameral és un tipus d'escriptura que comprèn lletres minúscules (o de caixa baixa) i lletres majúscules (o de caixa alta). D'aquesta manera, cada caràcter disposa de dues alçades de caixa diferents, i també pot tenir dos traçats diferents. Per oposició, les escriptures que no tenen aquesta distinció es coneixen com a monocamerals o unicamerals.
Aquesta pàgina conté caràcters especials. Si no disposeu del suport adient, pot ser que veieu signes d'interrogació, quadradets o altres símbols estranys. |
Les lletres d'un format normal i no marcat s'anomenen minúscules, mentre que les lletres d'un format més gran, utilitzades en els casos determinats per l'ortotipografia, són les majúscules.
Entre les escriptures de dues caixes hi ha, entre altres, les següents:
- l'alfabet llatí;
- l'alfabet grec;
- l'alfabet ciríl·lic;
- l'alfabet armeni;
- l'alfabet copte.
L'alfabet georgià no és bicameral. Allò que Unicode considera com a majúscules és la variant asomtavruli, i les minúscules la variant mkhedruli.
Com a exemple, les set primeres lletres dels cinc alfabets citats amb les seves dues mides de caixa (primer les majúscules i a continuació les minúscules):
Llatí | Grec | Ciríl·lic | Armeni | Copte |
---|---|---|---|---|
ABCDEFG | ΑΒΓΔΕΖΗ | АБВГДЕЖ | ԱԲԳԴԵԶԷ | ⲀⲂⲄⲆⲈⲊⲌⲎ |
abcdefg | αβγδεζη | абвгдеж | աբգդեզէ | ⲁⲃⲅⲇⲉⲋⲍⲏ |