Esteve Terradas i Illa
científic i enginyer de camins català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883[1] - Madrid, 9 de maig de 1950) fou un doctor català en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.[2]
Esteve Terradas, cap al 1925 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 setembre 1883 Barcelona |
Mort | 9 maig 1950 (66 anys) Madrid |
Sepultura | Cementiri de Montjuïc (Barcelona) |
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva | |
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Politècnica de Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Doctor en física i enginyeria |
Ocupador | Universitat Central Universitat de Barcelona |
Membre de | Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1933–1950) Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1911–) Acadèmia Bavaresa de Ciències National Geographic Society Reial Acadèmia Espanyola Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya |
Alumnes | Ramón Ortiz Fornaguera (en) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Ramón María Aller Ulloa, Joaquín Catalá de Alemany, Pedro Pi Calleja (en) i Manuel Sadosky |
Premis |
Fill de Marcel·lí Terradas i Domingo natural de Barcelona i de Leonor Illa i Navarro natural de L'Arboç. Estudià a Charlottenburg (Berlín), Barcelona i Madrid. Alumne prodigi, va ingressar a la universitat amb 15 anys. Es doctorà també en ciències exactes i físiques, l'any 1904, i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid. S'especialitzà en ciències físico-matemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada: "Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento".
Fou catedràtic de Física matemàtica i anteriorment, d'Anàlisi Matemàtica, tercer curs (Equacions Diferencials), a la Universitat Central i, per oposició, d'Acústica i Òptica l'any 1907, Electricitat i Magnetisme i Mecànica Racional a la Universitat de Barcelona, i de l'última assignatura a la Universitat de Saragossa i de les Universitats de Buenos Aires i La Plata (Argentina) i Montevideo (Uruguai). L'any 1914 va guanyar la càtedra d'Automobilisme de l'Escola del Treball.
Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola, Individu de número de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals l'any 1911, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1909), i honorari de la de Medicina de la mateixa capital. També va ser distingit com a Doctor Honoris causa de les universitats de Buenos Aires, de Santiago de Xile i de Tolosa de Llenguadoc; membre honorari de l'Associació d'Enginyers Argentins, i de la Societat d'Enginyers del Perú entre moltes altres. L'any 1911 fou el primer president de la Societat Astronòmica de Barcelona.
Casat amb Maria Lluïsa Vía i Freixas (1887-1977) va ser pare de l'arquitecte Robert Terradas i Via. Va morir a Madrid, el 9 de maig de 1950.[3]