Estimulació cerebral profunda
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estimulació cerebral profunda (DBS) és un procediment neuroquirúrgic que implica la col·locació d'un dispositiu mèdic anomenat neuroestimulador, que envia impulsos elèctrics, a través d'elèctrodes implantats, a objectius específics del cervell (el nucli cerebral) per al tractament de trastorns del moviment, com ara el Parkinson, tremolors essencials, distonia,[1] i altres afeccions com el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) i l'epilèpsia. Tot i que els seus principis i mecanismes subjacents no s'entenen completament, el DBS canvia directament l'activitat cerebral de manera controlada.[2]
El DBS ha estat aprovat per la Food and Drug Administration com a tractament per al tremolor essencial i la malaltia de Parkinson (MP) des del 1997.[3] El DBS va ser aprovat per a la distonia el 2003,[4] el trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) el 2009 i l'epilèpsia el 2018.[5][6] La DBS s'ha estudiat en assaigs clínics com a tractament potencial per al dolor crònic per a diversos trastorns afectius, inclosa la depressió major. És un dels pocs procediments neuroquirúrgics que permeten estudis a cegues.[1]