Febre hemorràgica de l'Ebola
malaltia del virus Ebola / From Wikipedia, the free encyclopedia
La malaltia del virus Ebola (també febre hemorràgica de l'Ebola,[1] EVD o EHF, segons les inicials en anglès), o simplement Ebola, és una malaltia dels éssers humans i altres primats causada per ebolavirus. Els signes i símptomes solen començar entre dos dies i tres setmanes després de contraure el virus com a febre, mal de coll, dolors musculars, i mal de cap. Llavors apareixen vòmits, diarrea i erupció que generalment segueixen, juntament amb la disminució de la funció del fetge i els ronyons. En aquest moment algunes persones comencen a sagnar tant interna com externament.[2] La malaltia té un alt risc de mort, matant a entre 25 per cent i el 90 per cent dels infectats amb el virus, amb una mitjana cap a 50 per cent.[2] La mort es dona sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids, i en general es produeix 6-16 dies després que apareguin els símptomes.[3]
El primer brot documentat d'Ebola va succeir el 1976[4] en l'antic Zaire (actualment República Democràtica del Congo), on es van detectar 318 casos i 280 morts amb una taxa de mortalitat del 88%.[5] Aquest brot va ser causat pel virus Ebola-Zaire, una de les soques més epidèmiques i mortals de la història. Els brots de les febres hemorràgiques víriques tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%.[6]
El virus es propaga per contacte directe amb sang o altres líquids corporals d'un infectat humà o un altre animal.[2] La infecció amb el virus també pot ocórrer per contacte directe amb un objecte o superfície recentment contaminats.[2] La propagació de la malaltia a través de l'aire no s'ha documentat en el medi natural.[7] L'EBOV es pot propagar pel semen o llet materna durant diverses setmanes o mesos després de la recuperació.[2][8] Els ratpenats de la fruita d'Àfrica es creu que són el suport normal en la naturalesa, capaços de propagar el virus sense ser afectats per ell. Els éssers humans s'infecten per contacte amb els ratpenats o amb un animal viu o mort que ha estat infectat pels ratpenats. Després de produir-se la infecció humana, la malaltia també pot disseminar-se entre les persones. Altres malalties, com la malària, el còlera, la febre tifoide, la meningitis i altres febres hemorràgiques víriques poden semblar-se a la malaltia de l'Ebola. Les mostres de sang s'assagen per ARN viral, anticossos virals o per al mateix virus per confirmar el diagnòstic.[2]
El control dels brots requereix serveis mèdics coordinats, juntament amb un cert nivell de compromís amb la comunitat. Els serveis mèdics inclouen: la ràpida detecció dels casos de la malaltia, el rastreig de contactes dels que han estat en contacte amb persones infectades, l'accés ràpid als serveis de laboratori, cura i maneig dels que estan infectats i la disposició adequada dels morts a través de la incineració o l'enterrament.[2][9] la prevenció inclou la limitació de la propagació de malalties d'animals infectats als éssers humans.[2] Això es pot fer pel maneig de carn d'animals silvestres potencialment infectats només amb roba protectora i per la cocció a fons abans del seu consum.[2] també inclou l'ús de roba protectora adequada i rentada de mans quan s'està al voltant d'una persona amb la malaltia.[2] Les mostres de líquids corporals i teixits de persones amb la malaltia han de ser manejats amb precaució especial.[2]
Cap tractament específic ni vacuna per al virus està disponible al mercat, tot i que s'estan estudiant una sèrie de tractaments potencials. Els esforços per ajudar a les persones infectades són de suport; que inclouen ja sigui la teràpia de rehidratació oral (begudes lleugerament ensucrades i aigua salada) o l'administració de líquids per via intravenosa, així com tractament dels símptomes. Aquesta atenció de suport millora dels resultats. La malaltia de l'Ebola va ser identificada per primera vegada el 1976 en una zona del Sudan (ara part del Sudan del Sud), i al Zaire (avui República Democràtica del Congo). La malaltia generalment es presenta en brots en les regions tropicals de l'Àfrica sudsahariana.[2] Durant el 2013, l'Organització Mundial de la Salut va comunicar un total de 1.716 casos en 24 brots.[2][10] El major brot fins a la data és l'epidèmia en curs a l'Àfrica occidental, que se centra a Guinea, Sierra Leone i Libèria.[11][12][13]