From Wikipedia, the free encyclopedia
Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Nascut a Neuburg an der Donau el dia 4 d'octubre de 1615, fill del duc Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg i de la princesa Magdalena de Baviera, Felip Guillem era net per via paterna del duc Felip Lluís I del Palatinat-Neuburg i de la princesa Anna de Cleve-Jülich-Berg, i per via materna del duc Guillem V de Baviera i de la princesa Renata de Lorena.
El dia 19 de juny de 1642 contragué matrimoni amb la princesa Anna Caterina Constança Vasa, filla del rei Segimon III de Polònia i de l'arxiduquessa Consatança d'Àustria amb qui no tingué descendència.
El dia 3 de setembre de 1653 es casà en segones núpcies amb la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt, filla del landgravi Jordi II de Hessen-Darmstadt i de la princesa Sofia Elionor de Saxònia. La parella tingué setze fills:
L'any 1685 morí sense descendència a Heidelberg l'elector Carles II, elector palatí. Felip Guillem, príncep d'una branca menor de la família palatina, heredà l'Electorat del Palatinat, incrementant substancialment les seves possessions patrimonials.
Ara bé, mentre Carles II, elector palatí era protestant, Felip Guillem I era catòlic. Aquesta divergència fou aprofitada pel rei Lluís XIV de França que declarà la guerra al Palatinat en defensa dels drets de la seva cunyada, la princesa Elisabet Carlota del Palatinat, germana de Carles II i esposa del duc Felip d'Orleans.
Les tropes franceses ocuparen el Palatinat i la seva capital, Heidelberg, originant la Guerra dels Nou Anys. A la mort de Felip Guillem l'any 1695, el Palatinat passà a mans del seu fill primogènit, l'elector Joan Guillem I, elector palatí, així ho reconegueren els tractats firmats a la finalització de l'esmentat conflicte.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.