Ferrer d'Abella
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ferrer d'Abella (?, ? — l'Arboç, Baix Penedès, 1344) va ser un eclesiàstic, de l'orde dominicà. Va ser nomenat bisbe de Neopàtria, tot i que mai hi va anar, posteriorment bisbe de Mazzara (Sicília) i de Barcelona (1335), on va traslladar les relíquies de Santa Eulalia a la cripta de la catedral, Convocà un sínode (1339) les constitucions del qual publicà el mateix any.. Impulsà les obres de la Catedral de Barcelona on va consagrar-ne l'altar major (1337). Organitzà la casa de l'Almoina. Va morir al Penedès on feia una visita pastoral amb motiu de la presència de nuclis begards.[1][2]
Per a altres significats, vegeu «Ferrer d'Abella (militar)». |
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | Barcelona |
Mort | 21 desembre 1344 l'Arboç |
Bisbe de Barcelona | |
30 agost 1334 – 21 desembre 1344 ← Ponç de Gualba – Bernat Oliver → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
Bisbe diocesà | |
28 setembre 1330 – 30 agost 1334 Diòcesi: bisbat de Mazara del Vallo | |
Arquebisbe catòlic | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Consagració | Bertrand de La Tour |
Tanca